Violència, de qui?

Les darreres setmanes, el to de l’establishment i afegitons (govern espanyol, premsa espanyolista, partits ultradretans) contra el procés per la independència ha anat pujant: que si vagarem per l’espai pels segles del segles (amén! sempre m’ha captivat la ciència ficció), que si serem bandejats de la UE (si estem dins de l’espai econòmic europeu, ja anirem fent) i de l’OTAN (a Catalunya, va guanyar el NO: ens estalviarem un segon referèndum) i de l’euro (Andorra no fa part de l’UE i l’euro és la seva moneda oficial; per cert, i d’Eurovisió? jo vull que ens fotin fora d’Eurovisió!), que si perdrem un 20% del PIB (Ferrari, Amazon i H&M es preparen per a invertir en el Principat; en canvi, les úniques inversions que perdem són les de l’estat espanyol –potser perquè ja ens donen per independitzats i se les volen estalviar)…

El punt màxim, fins ara, d’aquesta escalada dialèctica ha estat representat per la petició d’ABC d’il·legalitzar ANC i empresonar-ne els dirigents, i pels vaticinis de violència per part de d’un representant de Ciutadans: anem de cap a enfrontaments violents, diu. I jo em pregunto: violència, per part de qui?

No pas per part dels catalans, que estem fent mans i mànigues per independitzar-nos de manera pacífica i exhaurint totes les vies democràtiques possibles, fins al punt d’inventar-ne de noves (llei de consultes) dins del marc democràtic (ehem…) actual. Amb tot aquest esforç, amb totes aquestes peticions de diàleg, fins ara negligides, qui pot pensar en una reacció violenta per part dels qui defensem el dret a decidir? I, entre aquests, hi ha una bona part que són contraris a la independència, però que volen solucionar el conflicte democràticament.

Tal i com jo ho veig, la violència, si n’hi ha, partirà per part de grupúsculs espanyolistes a mesura que s’aproximi el 9 de novembre, molt probablement a partir de l’11 de setembre. No menyspreo la possibilitat que, darrere d’aquests grupúsculs, hi hagi la mà dels serveis secrets espanyols.

Posteriorment, i en funció de com es produeixin els esdeveniment, no descarto que el govern espanyol, encegat davant de la pèrdua inevitable de la colònia catalana, doni ordres absurdes i temeràries a les forces que hi tenen destacades (que, a partir de la Declaració d’Independència, seran oficialment forces d’ocupació), com ara la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les Forces Armades. Tampoc, en aquest cas, la violència serà responsabilitat dels catalans. Aleshores, quins són, o quins poden arribar a ser, els violents? I, amb quina cara es presentaran davant de la comunitat internacional?

En general, la reacció a aquests atacs és i serà la que hem pogut observar aquest cap de setmana: mostres de solidaritat amb les persones i entitats atacades que, a més a més, es poden transformar amb afiliacions (m’agradaria saber quants catalans ens hem afiliat a ANC aquests dos dies). La violència no fa per nosaltres: som un poble pacífic, profundament democràtic i amb una gran consciència social. Els violents, si de cas, seran uns altres.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.