Opinar sobre la independència

Opinar sobre un procés polític és sempre difícil: hi ha més factors en joc dels que hom pot controlar (sobretot, si hom no es dedica a la política), i hi ha moltes forces que malden per ocultar la informació de què en disposen.

En el cas de la independència de Catalunya se’m fa especialment complicat perquè hi ha gent molt millor informada que jo que afirma que sí que hi arribarem, i hi ha gent molt millor informada que jo que sosté que no l’aconseguirem: qui sóc jo per a dur-los la contraria als uns o als altres?

Del que sí que estic segur és que, sigui quin sigui el resultat del procés, el PPSOE no ens ho perdonarà mai (per no parlar de la caverna), de manera que més ens val independitzar-nos, i el més aviat possible, si no volem veure la Generalitat dinamitada, les infraestructures de l’Arc Mediterrani desmuntades i el català fora de les escoles. Com a mínim.

Tanmateix, el mot república ve del llatí, rex publica, cosa pública, assumptes, problemes públics, i seria absurd que els ciutadans normals no hi opinéssim. Seria especialment absurd en un sistema democràtic, ja que la democràcia no només ens permet de participar en les decisions que ens afecten com a societat, sinó que ho considera un deure: fos absurd tenir l’obligació de participar-hi i que algú ens discutís el dret a opinar-hi.

Ho sento, doncs, pels meus lectors: en lloc de dedicar-me a temes que m’agraden més, com la literatura o el cinema (o els gatets, Benjamí, o els gatets…), però crec que continuaré dient la meva sobre les retallades en justícia, en educació, en sanitat, i seguiré fent atenció al procés per la independència i donant gràcies per poder viure aquest moment històric.

I disculpeu aquesta captatio benevolentiae tan maldestra i tan poc dissimulada.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.