Loquillo i la independència

Ahir vaig defensar el meu dret a opinar sobre la independència —el meu i el de qualsevol ciutadà tan anònim com jo—; havia escrit l’article abans d’assabentar-me de les declaracions del cantant Loquillo en el sentit que ell, de celebrar-se la consulta, hi votaria en contra. A la xarxa, he llegit bastants comentaris criticant-lo i, la veritat, no em sembla just.

Mantinc el vaig dir ahir, que qualsevol té dret a opinar-hi, fins i tot qui no viu a Catalunya; fins i tot, qui no viu a Europa: només faltaria que, amb tots els sacrificis i la sang que ha costat aquesta aparença de democràcia que tenim, que no traguéssim partit, com a mínim, del dret a tenir opinió i a manifestar-la públicament.

Si un tal José María Sanz Beltrán, desconegut per a la major part dels lectors, firmés una carta d’opinió o un article en la premsa, no sé quanta gent es pararia a llegir-lo. Per això, crec que Loquillo fa molt bé d’aprofitar-se de la seva popularitat i dels altaveus que aquesta li proporciona a l’hora d’expressar-se en públic: se l’ha guanyada, aquesta fama, amb el treball d’anys damunt dels escenaris i en els estudis de gravació.

Llàstima, però, que l’esforç dels metges i mestres, que treballen cada cop en pitjors condicions per culpa de les retallades i per la progressiva privatització dels serveis públics, no els proporcioni ni fama ni altaveus similars per manifestar el que opinen sobre un estat que endeuta Catalunya i la redueix a la misèria.

Llàstima que el patiment dels aturats de llarga durada, abocats al drama de no poder pagar la hipoteca o el lloguer, de no poder donar als fills una educació universitària o, simplement, l’entrepà per a l’esmorzar de cada dia, no els proporcioni ni fama ni altaveus similars per manifestar el que opinen sobre un estat que endeuta Catalunya i la redueix a la misèria.

Llàstima que els equilibris que fan molts jubilats per arribar a final de mes, sovint salvant de la desnutrició fills i nets que no tenen cap ingrés, no els proporcionin ni fama ni altaveus similars per manifestar el que opinen sobre un estat que endeuta Catalunya i la redueix a la misèria.

Llàstima que la lluita de les famílies, sovint d’origen espanyol, que volen educar els fills en català i veuen com aquest dret se’ls denega quan una sola família vol que el seu fill rebi classes en castellà, no els proporcioni ni fama ni altaveus similars per manifestar el que opinen sobre un estat que endeuta Catalunya, la redueix a la misèria i li vol arrabassar fins i tot la veu i la consciència d’ésser per tal que deixi de queixar-se per sempre més.

M’alegra, però, veure que Loquillo està disposat a votar-ho democràticament. Si, a més a més, es comprometés per defensar el dret de tots els catalans a decidir-ho en una consulta democràtica i pacífica i aprofités la seva popularitat per expressar-ho públicament, li estaria molt agraït i, a més de com a cantant, l’admiraria com a persona.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.