Seguretat del correu electrònic

Ja us avanço que no en sóc un expert, ni de lluny. Tanmateix, hi ha alguna cosa molt senzilla que podem fer en aquest àmbit: modificar l’hàbit de deixar tots els nostres correus al servidor que ens proveeix el servei (un vici comú des que Gmail va començar a augmentar el volum d’emmagatzematge a disposició dels usuaris).

Com més temps passin els nostres missatges al servidor, més exposats estaran a qualsevol tipus d’intromissió. Des que tothom fa servir un parell o tres d’ordinadors i portàtils, una tauleta i un telèfon mòbil, ens hem acostumat a emprar el protocol IMAP per tal de poder consultar el correu i gestionar-lo en qualsevol moment, amb qualsevol aparell i en qualsevol moment. Si, com a mínim, féssim servir algun tipus de codificació, el perill no seria tan gran; però l’ús general és enviar els correus en text pla i la formació habitual dels usuaris fa pensar que continuarem així per molt de temps.

Tornar a emprar el protocol POP i descarregar els missatges en el nostre ordinador disminuiria —però no sé en quina mesura— la probabilitat de ser espiats. Seria suficient amb configurar aquest protocol al client de correu de la nostra màquina principal, mentre que la resta, les que fem servir de manera itinerant, podrien mantenir l’IMAP. Amb aquest petit canvi continuaríem tenint accés al correu quan som fora de casa, però, en tornar-hi, recolliríem tots els missatges en el nostre ordinador on, en teoria, no serien tan vulnerables.

Ja sé que el protocol IMAP és més ràpid; però, des que es va implantar, la velocitat de la xarxa també ha millorat (i també ha augmentat la mida dels adjunts que ens envien, és cert) i, si ens comencem a prendre seriosament el tema de la privacitat a la xarxa, aquesta seria una mesura senzilla d’aplicar. La major part dels usuaris, però, continuen consultat el correu via pàgina web i ni tan sols saben què és un «client», què hi farem.

Només és una idea —o una bajanada.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada s'ha publicat en anotacions al marge i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.