Duran, servidor de dos amos

Com el protagonista d’El servidor de dos amos, de Carlo Goldoni, Duran i Lleida tracta de servir Espanya i Catalunya simultàniament. I, com aquell pobre criat, no se’n surt. O potser no serveix ni l’un ni l’altre i se’n surt divinament.

Trufaldino, aquell criat espavilat, feia veure al primer amo que el servia… quan el tenia davant; i, quan el tenia davant, feia veure que servia al segon. Confós, en més d’una ocasió passava els missatges del primer als corresponsals del segon, o lliurava al segon els diners que li havien donat per al primer.

Però, a qui serveix, en realitat, el senyor Duran? A qui serveix quan escampa rumors —sense aportar-hi proves: per això en diem rumors— sobre el que creuen els mercats internacionals («els mercats donen per fet que Catalunya no serà independent»)? A qui serveix quan sembla que es fa propaganda («el que [Espanya] necessita de debò són polítics d’altura que facin política»)? A qui serveix quan fa l’efecte que dóna consells als imperialistes espanyols («No entendran mai que l’increment dels separatistes és directament proporcional al dels separadors»)?

Mentre servia el sopar a tots dos —en cambres separades—, el criat anava tastant, ara d’aquest plat, adés d’aquell, i acabava sopant millor que els seus senyors. En realitat, més que a cap dels dos amos, aquell criat mirava de servir-se a sí mateix i, en la comèdia de Goldoni, al final, aconsegueix mantenir el treball de criat i, de pas, casar-se amb la donzella. Què aconseguirà el senyor Duran amb la seva comèdia? El darrer acte està a punt de començar.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Duran, servidor de dos amos

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Impressionant paraŀlelisme. Tal qual el descrius.

    Només espere que acabe pitjor que Trufaldino i que no es caae amb la donzella ni amb ningú. De fet el que m’agradaria és que acabara més sol que la una… ara que per això els primers que haurien de deixar-lo sol són els seus companys de partit

Els comentaris estan tancats.