Publicitat arriscada

Tradicionalment, es considerava que la poesia era el gènere textual que més innovava el llenguatge, els més agosarat, el més trencador. Amb l’avanç dels mitjans de comunicació de masses al llarg del segle XX, hem viscut la revolució de la publicitat que, amb objectius més pràctics que la pura bellesa del llenguatge, ha anat superant la poesia en aquells aspectes.

Innovar és arriscat. Cridar l’atenció del públic implica acostar-se als límits del ridícul o de la provocació; superar-los representa el gran fracàs i és fa difícil evitar-los. Potser és això el que ha passat —almenys, per a un sector de públic— amb la campanya «Hear What You Wan» (Escolta el que vulguis) d’uns auriculars de Beats Electronics.

Cal reconèixer que l’espot està molt ben elaborat, amb una fotografia espectacular, escenes molt realistes (però que, a la plana de Beats Electronics a Youtube, s’indica que «the scenes in our new commercial starring Cesc Fabregas are purely fictional.»), amb transicions molt ben enllaçades i amb un Cesc Fábregas que realment sembla haver desconnectat de l’agressivitat que l’envolta. La música també aconsegueix transmetre aquella sensació de calma que, en realitat, és el producte que tracten de vendre’ns.

La idea central de l’anunci és molt encertada si pensem en un públic no espanyol: el fet d’haver triat dos dels principals equips de futbol del panorama mundial, així com haver triat dos eterns rivals, fan que el missatge d’agressivitat sigui molt clar per a qualsevol aficionant del planeta. Però haver esperat, per a treure’l, a la vespra d’un dels enfrontaments més importants de la temporada trenca el marc que separa la realitat de la ficció i causa la sorpresa que enganxa finalment l’espectador en barrejar-se amb les informacions —reals, aquestes sí— que pot haver trobat en el darrer telenotícies.

És molt comprensible, però, el malestar dels aficionats del Real Madrid que, en la narració que ens mostra l’anunci, s’emporten la pitjor part: és natural que se’n sentin dolguts. Tanmateix, qualsevol que hagi presenciat un enfrontament entre aquests dos equips ha tingut ocasió d’escoltar aquells crits de «¡Puta Barça! ¡Puta Cataluña!»; fins i tot jo, que fa 35 anys que no veig un partit de futbol, els he escoltat algun cop en els telenotícies. Si no els agrada donar aquesta imatge a nivell internacional, aquesta tarda tenen una oportunitat per començar a capgirar-la.

No crec que tota l’afició madridista es comporti d’aquesta forma, com tampoc crec que els seguidors de la resta d’equips, Barça inclòs, siguin tots uns àngels de bondat i exemples exquisits d’urbanitat. Ja estaria bé que aquest anunci, que tant ha molestat als aficionats del Madrid, serveixi per conscienciar les directives tant dels clubs com de les penyes de tots els equips de la necessitat de fer pedagogia i lluitar contra aquestes manifestacions que no tenen res a veure amb l’esport. Improbable, però desitjable.

A més a més, i suposo que els publicistes que han dissenyat la campanya no ho podien preveure de cap manera, aquesta coincideix amb una repuntada de l’anticatalanisme a Espanya com a resposta a l’avanç de la campanya pel dret a decidir i als passos que anem donant cap a la independència. I també ha estat una gran casualitat que «algú»hagi filtrar el «Boig per tu» interpretat per Shakira en català (que, no sé per què, sembla que ha molestat a alguns fans): l’ambient està especialment tens aquests dies.

Suposo, doncs, que la campanya tindrà l’èxit normal fora d’Espanya i no em sorprendria que a Catalunya superés els resultats esperats. No sé, però, si la dosi de polèmica aixecada afectarà negativament a les vendes d’aquests auriculars a Madrid i a la resta d’Espanya: com a mínim, imagino que els madridistes es faran, ells sí, el sords a aquesta publicitat.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.