Salut mental

Em preocupa la salut mental dels polítics catalans.

No fa gaire, Alicia Sánchez Camacho afirmava que, de seguir el full de ruta l’ANC, Catalunya s’abocaria a una crisi com la d’Ucraïna i Crimea —sense parar-se a pensar que els únics russos que tenim per aquí són pacífics milionaris que compren torres i mansions a la costa, però no les adornen amb tancs ni amb míssils.

Fa uns dies, Albert Ribera s’anunciava com el següent president de la Generalitat de Catalunya, tot i que les darreres enquestes continuen deixant-lo en minoria.

Ahir, Pere Navarro invitava el president Mas a pujar a l’autobús federalista, quan tothom sap que els federalistes espanyols i els catalans caben perfectament en una vespa amb sidecar.

Avui, Duran i Lleida afirma que la sentència del Tribunal Constitucional, que tomba la declaració de sobirania aprovada pel Parlament en gener de 2013, és una invitació a la tercera via, una invitació a negociar amb Rajoy que, com tothom sap, és persona molt oberta i dialogant.

Per acabar d’adobar-ho, ahir, el Parlament va homenatjar amb un minut de silenci l’home que va bastir una constitució que proclamava la monarquia —en la figura designada pel dictador—, la unitat indivisible de l’estat espanyol —l’última defensa de la qual encomana a l’exercit, per damunt de la voluntat democràtica dels ciutadans—, la supremacia del castellà sobre les altres llengües espanyoles i la impossibilitat de federació dels territoris dels països catalans, entre moltes altres coses.

Davant d’aquests símptomes preocupants, crec que ja va sent hora d’imposar el control antidoping als nostres parlamentaris i passar-los un test de consum de drogues mensual. Això, o creem un canal d’humor parlamentari i remuntem els pressupostos amb els ingressos per publicitat: de segur que ens sortiria rendible.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.