Globus sonda equivocat

Anit vam rebre amb decepció el primer globus sonda de Mariano Rajoy des que el procés per la independència va començar. Decepció perquè arriba dos anys tard. Decepció, perquè ni tan sols té el coratge de fer una oferta clara. Decepció, perquè s’està equivocant d’interlocutors

Si Rajoy hagués accedit a negociar el concert econòmic l’estiu de 2012, quan Mas l’hi ho va proposar, probablement hauria aconseguit frenar el procés, potser aturar-lo. En aquell moment, les enquestes deien que els independentistes no arribàvem al 45% de la població; però, amb aquella altiva tossudesa tan seva va aconseguir obrir els ulls a molts catalans que encara creien en alguna mena d’encaix. En aquell moment, accedir a negociar amb Mas hauria evitat les eleccions autonòmiques avançades; hauria evitat o retardat l’augment de les forces independentistes al Parlament de Catalunya; fins i tot, hauria fet que els independentistes tebis s’ho repensessin i ara no en trobaríem on som. Amb la seva estratègia de no prendre decisions, Rajoy (si finalment es decidís a fer alguna proposta) faria tard, dos anys tard.

A més a més,  Rajoy no ens ha fet cap oferta: ha llançat un rumor d’oferta, un globus sonda per veure que hi respondríem, no fos cosa que es quedés amb l’oferta en la mà i cara de panoli. Ja sabem que no és prudència allò que l’ha fet guanyar-se el renom de Mariano el Mut: és covardia pura i dura i ho continua demostrant.

I, en tercer lloc, Rajoy demostra que no hi ha entès res: continua pensant que és tot una idea del Mas i dels partits que hi donen suport, i creu que podrà pactar alguna cosa amb aquests. Continua sense adonar-se que es tracta d’un mandat del poble català, que és voluntat del poble català que es faci la consulta i, atenció, que s’actuï en conseqüència. Continua sense adonar-se que els catalans no ens conformarem amb uns pocs euros més: ara ho volem tot i no hi ha marxa enrere.

Ara, gràcies a la inacabable sèrie d’errors garrafals del president Rajoy i el seu govern, gairebé tots els catalans volem la consulta, i crec —en realitat, n’estic convençut— que la gran majoria volem la independència: volem decidir a què es dediquen els impostos que paguem i volem que s’invertisquen a Catalunya; volem assegurar-nos que ningú no ens farà la traveta davant de la comunitat internacional, volem presentar-nos com a catalans a tot arreu; volem un estat propi que miri pels nostres interessos, per la nostra cultura, per la nostra llengua.

El catalans hem triat el nostre camí. Vostè, senyor Rajoy, ja no ens pot oferir res que ens interessi tant com per canviar d’idea: volem el màxim nivell d’autodeterminació, i això és la independència, ni més ni menys. Vostè, si té una mica de seny, ens facilitarà la manera de prendre aquest camí democràticament i pacífica, que és el que volem fer; fora d’això, vostè ja no té res a fer amb Catalunya. Però, si no ho fa, si continua posant pals a les rodes amb interpretacions encotillades de la Constitució, amb lleis anticatalanes i amb tota mena de joc brut, només aconseguirà passar a la història com el president espanyol que va intentar provocar un bany de sang a Catalunya, i fins i tot en això va fracassar.

Ja sabem massa bé el que podem esperar d’Espanya, ens ho han demostrat massa cops —sovint, a cops— i no ens interessa: el concert econòmic ja no ens interessa, l’hora de regatejar pels quartos va quedar enrere fa molt de temps. Com li va dir l’Alfred Bosch: desperti, senyor Rajoy, desperti.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.