Ja no es tracta només de Catalunya

Ahir, després de seguir a mitges l’espectacle de les Corts i de llegir alguns dels resums de les intervencions més destacades en un i altre sentit (el guió estava tan cantat que no feia falta molt més), vaig arribar a una conclusió: el que s’estava decidint no era el futur de Catalunya, sinó el d’Espanya. I, per a ser més precisos, s’estava jugant el futur de la democràcia a Espanya. El resultat, ja el sabem: la democràcia havia mort fa temps, ahir ho vam certificar.

Que es jugava el futur d’Espanya queda clar en veure els arguments: quins arguments? Cap ni u: amenaces, insults o, pitjor encara —per al meu gust—, aquella actitud paternalista de «no saben ustedes lo que les conviene». Aquesta manca d’arguments posa de relleu quina és la raó, l’única raó —que no argument— de la seva negativa: sense el PIB de Catalunya, Espanya ho té molt negre. Però, és clar, això no ho poden admetre en públic i encara menys dir-ho en les Corts.

També s’ha certificat la defunció de la democràcia en Espanya, si és que en algun moment en vam tenir. Com en diríeu, si no, al fet de prohibir que es voti? a impedir que els ciutadans s’expressen de la manera més democràtica possible? PP i PSOE (per a vergonya i finiquito del PSC), amb altres comparses, s’han tancat en banda i s’han aferrat a la Constitució, han comés l’absurd de posar les lleis per damunt de la democràcia (i han caigut en la hipocresia: no han volgut recordar que, sense demanar l’opinió del poble, van reformar l’article 135 per poder rescatar la banca en lloc de les persones).

I, com que la democràcia és un cadàver en Espanya, la independència de Catalunya ens ofereix aquest plus: no només tindrem una pàtria pròpia, millor o pitjor, però nostra, sinó que aquesta ens ofereix la via més curta per viure en un estat democràtic, alliberat del tot dels llaços del franquisme i sense remor de sabres de fons.

Així, doncs, i després del penós espectacle d’ahir, ja no es tracta només d’una qüestió de sobirania, sinó de quelcom més urgent, necessari i important: ara es tracta de democràcia.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.