O Espanya no és tan europea

Anit, en fer una darrera ullada al Twitter, em vaig trobar l’enllaç a aquest interessant article de Salvador Cot a NacióDigital.cat, «Europa no és tan espanyola». Només en llegir-ne el títol, una mena d’eco em va retornar, dins del cap, el que encapçala la meva resposta, comentari, ampliació o, més probablement, divagació. I, després d’haver llegit les paraules de Cot, em sembla que el meu eco és tan pertinent com el que ell ens explica. L’originalitat, però, és tota seva.

«Europa no és tan espanyola», diu Cot. O Espanya no és tan europea, dic jo.

Si l’essència d’Europa és la democràcia (o aquest n’és l’objectiu), la corrupció generalitzada, l’opacitat de l’administració pública, els impediments per a qualsevol tipus de participació ciutadana en la vida pública que vagi més enllà de votar un cop i callar durant quatre anys, les retallades en educació, sanitat i justícia, la violència prepotent amb què actuen cada cop més sovint les anomenades forces d’ordre públic, les interferències en la vida política per part dels estaments militars i de l’Església catòlica, per no parlar de la perpetuació en el poder de la casta franquista (inclòs el delfí borbònic del dictador) sense mai haver rendit comptes pels crims comesos durant la dictadura, són característiques molt poc democràtiques i, per tant, gens europees.

A la vista d’això, no sé jo, al final, qui té més possibilitats de quedar fora de la Unió Europea vagant eternament per l’espai sideral (i encara més si tenim en compte els criteris de l’interès econòmic: recordem que, en origen, s’anomenava Unió Econòmica Europea, i aquest esperit no el sembla haver perdut).

Que vagin jugant.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.