Polemitzar en el desert

Sempre he gaudit d’una bona discussió dialèctica. Tant si en surto amb la sensació d’haver-la guanyada o d’haver-la perduda (coses, totes dues, que m’importen un rave), en general, a més de gaudir de la batalla, sempre hi aprenc alguna cosa: arguments i dades que desconeixia, punts de vista que m’havien passat desapercebuts, tècniques d’argumentació i de contraargumentació… Si ho tens tot en compte, veuràs que hom sempre s’enriqueix amb una bona polèmica.

Acabo de passar una estoneta polemitzant sobre la independència de Catalunya amb Lola Lores, piulaire i periodista que sembla simpatitzar amb el PP i desitjar tots els mals del món a Catalunya i els catalans ( per cert, amics bitaires i bitòlegs, feu una ullada a la seva web i ja ens en direu alguna cosa —«This Site Was Created Using Wix.com . Create Your Own Site for Free»…). M’agradaria saber en quina universitat es va llicenciar per no recomanar-la als meus alumnes —en realitat, per recomanar-los que l’eviten—: no m’explico que una presumpta periodista no sàpiga emprar correctament els signes de puntuació. I no sóc jo l’únic: d’altres també ho han observat —i ho han descrit amb molta gràcia i molt encert: continuar aplicant la norma de primària de posar comes en els llocs on creu que respiraria si estigués llegint el text en veu alta és senyal inequívoc de no haver comprés un borrall de gramàtica.

Vaig descobrir aquest peculiar personatge perquè em vaig topar amb el següent:

Però, poc després, en vaig veure aquest altre:

Genials, oi? Menyspreu i prepotència imperialista, però cap argument creïble ni respectuós. Hi haurà qui dirà que els 140 caràcters no donen per a arguments; discrepo: una presumpta periodista hauria de saber dir molt amb una piulada.

La mentida més repetida en el debat —que m’he trobat ja en marxa— és l’econòmica: segons Rajoy, Expanya aporta a Catalunya més diners dels que en treu. En fer-li veure la incoherència de l’argument, s’enroca i em respon:

 

Si això fos veritat, els expanyols, començat pel propi Rajoy, estarien encantats de desfer-se del llast que Catalunya els suposa. Però, en canvi, no ens volen deixar ni tan sols fer el referèndum per esbrinar quina proporció de catalans ho desitja: curiosa manera d’aplicar estratègies econòmiques, curiós concepte de democràcia i curiosa manera d’expressar l’amor envers Catalunya que tant presumeix Rajoy.

Un altra mentida és sobre l’origen de la pobresa de Catalunya:

Com diu? Que Catalunya és pobra? De forma que la comunitat amb el nivell de vida més alt (és a dir, amb els preus més alts i amb els impostos més pesants) és pobra? Molt interessant, ui, sí…

Com diu? Que ningú vol invertir aquí?   No serà més bé que:

  1. els governs d’Expanya porten tres-cents esquilant-nos?;
  2. els governs d’Expanya impugnen, via TC, les lleis que ens donem per a poder desenvolupar-nos econòmicament i créixer com a poble?;
  3. els governs d’Expanya posen traves al nostre desenvolupament, com, per exemple, buscant la manera de no construir el corredor mediterrani —que reclama la UE— encara que sigui al preu d’enfonsar en un altre túnel inútil centenars de milions d’euros i de fer acabat el corredor central a més de 300 km del nus ferroviari francès més proper?;
  4. la divisió Brunete dels mitjans de comunicació engega, dia sí, dia també, boicots contra els productes catalans?

També s’hi va lluir amb alguns exemples d’incoherència força notables; us agrada aquest?:

A veure: diu que s’estalviarà diners amb la independència de Catalunya i que el seu vot serà afirmatiu… i porta mesos criticant-nos fent-hi burla perquè ens volem independitzar? Això és força incoherent. Però, tranquils, molts periodistes ho són, no crec que sigui un impediment per a la seva feina —com tampoc sembla ser-ho no saber posar els signes de puntuació on toca.

A més a més, aquesta piulada retorna a la prepotència imperialista: d’on ha tret que els expanyols decidiran la independència de Catalunya? Em sembla que seria insòlit, em sembla que cap independència no ha comptat mai amb el vistiplau de l’imperi que l’oprimia; almenys, la dels EUA —que tant sembla estimar Lola Lores— no va ser aprovada pels anglesos.

Dissortadament, i per excepció, no hi he aprés res, amb aquest debat: els «arguments» imperialistes per la sacrosanta i antediluviana unitat d’Expanya són ben pocs i no m’hi he trobat cap de nou, cap d’original. A més, són tots falsos perquè no en tenen cap de real que vulguin donar: no volen reconèixer que Expanya viu de Catalunya, que ens fan la traveta tant com poden, que volen eliminar la nostra llengua i la nostra cultura. Temps perdut, doncs, aquest debat. Quina pena.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en anotacions al marge i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.