L’obra i l’autor

Quan faig classe de literatura, sempre explico als meus alumnes que m’importa un rave la vida de l’autor. És una exageració, ja ho sé; però, penseu que els meus alumnes tenen entre 12 i 18 anys i estan acostumats, dissortadament, a un tipus d’estudi molt memorístic: si vull que facin l’esforç d’interpretar el text que tenen davant (cosa més difícil que memoritzar tres paràgraf d’una biografia) he d’emprar aquest mètode exagerat. Ja sé que la vida de l’autor té un pes decisiu en la seva obra; però, el que està bé per als especialistes, no té per què funcionar amb nens i adolescents (que encara no dominen la història ni l’evolució de les etapes de l’art).

Recordo que, un cop, parlant de cinema, vaig dir que em divertia molt el film Pirates, de Roman Polański amb Walter Mattau. Un dels contertulians va saltar tot indignat i em va dir que no feia bé d’admirar l’obra d’un violador fugat de la justícia. No el vaig convèncer amb l’argument que la vida privada d’un artista és cosa seva, i què només la seva obra és pública; no va servir de res reconèixer que, efectivament, Polański fa fer malament de fugir, però que això no afecta gens a la qualitat de les seves pel·lícules.

Quelcom de similar em passa amb Quevedo: el seu imperialisme espanyol no em pot resultar més antipàtic. Però, Quevedo és mort, l’únic que ens queda d’ell són les seves obres i continuen semblant-me extraordinàries. De fet, va ser, durant molts anys, el meu autor preferit, fins que vaig descobrir Ramon Llull i don Francisco va passar al segon lloc del meu rànquing.

Ara, l’opinió pública catalana (el que opinen els catalans, no pas aquella minoria «selecta» que s’expressa en premsa, ràdio i televisió) es veu en un cas similar sobre les declaracions de dos grans músics, Loquillo i Raimon: per les seves opinions en contra de la independència, estan rebent el rebuig i les crítiques d’una part del públic català. Com podreu deduir, no em sembla raonable i penso continuar escoltant l’u i l’altre, perquè jo no he de sopar amb ells (ja m’agradaria), només escoltar i gaudir amb la seva música.

De les opinions de tots dos, però, ja en parlarem en una altra ocasió.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.