Aprendre amb Twitter

Més d’un polític, periodista o opinaire de tertúlia (toter o totòleg) ha deixar anar aquella bajanada segons la qual, al Twitter, no hi ha més que ignorants, petulants i narcisistes. La meva opinió és ben diferent: Twitter, la resta de xarxes socials i Internet en general són un reflex de la societat i t’hi trobes de tot; potser no en la mateixa proporció, sinó, fins i tot, amb una major presència de les classes mitjanes i altes —les capes més pobres no hi solen tenir accés—, el que hauria d’implicar una mitjana de nivell cultural una mica superior a la de la societat en conjunt (hauria… ehem).

Així, parlant, discutint, polemitzant amb molts usuaris, hom pot descobrir coses que no sabia, ampliar la pròpia visió del món i aprendre més de quatre coses, fins i tot, sense cercar-ho. Això m’ha passat entre ahir i avui amb una conversa amb Josep Lladonosa ‏(@jepjepus) a partir d’una piulada del periodista Jaume Barberà (@JaumeBarbera). La piulada era la següent:

Entre les respostes, em vaig trobar amb aquesta:

Pel que fa al punt final, la norma diu que no s’ha de posar: fins aquí, d’acord. Però, en una primera piulada li vaig respondre que no ho veia jo tan clar: en aquest cas, l’abreviatura Km no indicava una longitud, sinó una posició. Com que Lladonosa hi va insistir, li vaig recordar una regla general: a principi de frase, sempre escrivim majúscula. En la piulada següent, em va convèncer del tot:

En seguir l’enllaç cap a l’article de la Wikipedia (Sistema Internacional de Unidades) vaig trobar el paràgraf clau que tancava la discussió:

La razón es que se procura evitar malas interpretaciones: «Kg», podría entenderse como kelvin • gramo, ya que «K» es el símbolo de la unidad de temperatura kelvin. A propósito de esta unidad, se escribe sin el símbolo de grados «°», pues su nombre correcto no es «grado Kelvin» °K, sino sólo kelvin (K).

Queda clar, doncs, que no es poden escriure en majúscula els símbols de mesura que vénen en minúscula, ja que n’hi ha un conjunt, els que provenen de les inicials del cognom dels descobridors, que sempre cal usar en majúscula i, de vegades, hi poden haver conflictes. També hi ha les següents excepcions per als múltiples: mega(M), giga(G), tera(T), peta(P), exa(E), zetta(Z), yotta(Y).

Investigant-hi una mica més, he descobert que el 1950, quan van fer la placa original, el Sistema Internacional d’Unitats encara no estava vigent; en el seu lloc, regia el Sistema Mètric Decimal, que dictava que calia emprar, pel que fa als prefixos multiplicatius, «en mayúsculas para los múltiplos y en minúsculas para los submúltiplos» (en realitat, estava vigent l’mks, metre, quilo, segon; però em sembla que no diferien en aquests aspectes). Per tant, la famosa k majúscula era correcta quan van fer la placa original; no ho era quan van fer-ne la reproducció el 2009, és cert, però, tractant-se d’una reproducció, el més correcte era ser fidel a l’original.

Pel que fa al punt, he trobat l’article El kilòmetro 0, signat per  al blog Viendo Madrid (us el recomano, està molt ben documentat). Aquí podem comparar l’aspecte de la placa original i de la reproducció, i descobrir, oh, sorpresa!, que la situació del punt havia variat. En l’original, el punt es trobava després del zero («Km 0.»), mentre que en la reproducció que criticava el Josep Lladonosa, apareix després de la unitat de mesura («Km. 0»), cosa que, com bé m’havia explicat i demostrat, és incorrecta (i també ho hagués estat en l’original).

La interpretació que em sembla més probable és que l’autor de l’original va voler posar-hi un punt final de frase; ho trobo innecessari, perquè el text és un retol, no pas una frase, i no es posen punts al final d’un rètol; també incoherent, perquè no n’havia posat cap al final de «ORIGEN DE LAS CARRETERAS RADIALES». En conseqüència, l’autor de l’original havia comés un error o una extravagància. En fer-ne la rèplica, crec que, com en el cas de la K, hauria estat bé respectar-lo i mantenir-lo on estava; la segona possibilitat hauria estat eliminar-lo (però això ja no hauria estat una reproducció fidel). Van optar, però, per afegir un error que no existia, al mateix temps que no eren fidels a l’original: per a mi, sense cap ni peus.

Com podeu veure, al Twitter, a més de ignorants, petulants i narcisistes —que n’hi ha, és clar, i molts—, el que predomina són les persones normals; de totes elles sempre es pot aprendre molt. En aquest cas, gràcies al Josep Lladonosa, i sempre via Twitter, he après una cosa que no sabia, he rebut un bany d’humiliat (que sempre va bé, i encara més quan és a través d’una conversa serena i sense estridències) i he acabat descobrint-ne alguna més.

Gràcies, Josep.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Aprendre amb Twitter

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Totalment d’acord amb tu en què a la xarxa es pot aprendre, i al tuiter també. El tema de la teua discussió ja el coneixia (deformació professional) però no entenc que no t’haja passat l’enllaç a la viquipèdia en català, no tan exhaustiu però igual d’eficient: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Internacional_d%27Unitats#Regles_ortogr.C3.A0fiques_i_tipogr.C3.A0fiques

    ;)

  2. Gràcies, Sisco! Me’l miraré.

    En els articles sobre els sistemes d’unitats, els de la Wiquipedia en castellà m’han semblat força més complets (a més, Lladonosa ja m’havia passat el primer en aquesta llengua). Crec que he posat algun en català que sí que incloïa la informació que necessitava.

    Això d’aprendre… Fins i tot amb els professors més dolents i amb les llibres pitjor escrits, s’hi pot aprendre alguna cosa :-D

  3. Josep Lladonosa ha dit:

    Hola,

    La veritat es que no havia pensat en la data en què es va fer aquesta obra i si hi havia algun altre sistema vigent. Així doncs, sorpresa a dues bandes! :)

    Pel que fa a la meva piulada, la referència al sistema internacional d’unitats en espanyol va ser expressament en la mateixa llengua amb què devien fer la placa, per evitar barreges. La data concreta de l’adopció definitiva del sistema internacional dins Espanya es podria considerar la del Reial Decret, 1317/1989, de 27 d’octubre de 1989, que diu:
    “1.-El Sistema legal de Unidades de Medida obligatorio en España es el sistema métrico decimal de siete unidades básicas, denominado Sistema Internacional de Unidades (SI), adoptado en la Conferencia General de Pesas y Medidas y vigente en la Comunidad Económica Europea.”
    (font: http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica_/unidades/unidades/unidades.html)

    …i gràcies per la menció, company! :-)

    Josep

    • Gràcies pel comentari, Josep!

      Tornes a tenir raó: consultar les normes d’ortografia en la llengua a estudiar és una precaució molt bàsica. En aquest cas particular, tractant-se del Sistema Internacional d’Unitats. no hauria d’haver cap diferencia entre les llengües, i menys encara entre llengües de la mateixa família i, a més a més, tan properes. Però, com a mesura general de prudència, és el cal fer.

      No m’he parat a investigar quan va ser acceptat com a oficial el SI en Espanya. Recordo que quan feia BUP i COU ja ens l’ensenyaven (entre el 1979 i el 1984, crec). En canvi, durant el primer cicle d’EGB (1970 a 1975), els mestres ensenyaven el Sistema Mètric: recordo molt bé a la regla del múltiples en majúscula.

      Citar-te era un deure, i també la piulada inicial del Jaume Barberà: sense l’u i l’altre no hauria investigat res de tot això! Repeteixo, Josep: gràcies a tu per aquest discussió tan didàctica.

      Ens tornarem a trobar pel Twitter ;-)

Els comentaris estan tancats.