Entre el pessimisme i l’eufòria

Crec que els catalans passem amb massa facilitat del pessimisme (o derrotisme) a l’eufòria. En aquest moment històric ens cal, en canvi, una serenitat sòlida com la roca, o ens enfonsarem fins a desaparèixer per sempre.

Diria que, des de setembre de 2012, ens trobem en una fase d’optimisme; gràcies a això hem fet i estem fent moltes coses que, deu anys endarrere, ens semblaven impossibles, utòpiques. I aquest optimisme és el que, si no anem amb compte, ens pot arrossegar a una eufòria perillosa. Per exemple, quan parlem de les vendes d’aquest darrer Sant Jordi.

Ahir, dimecres 7, publicava VilaWeb una entrevista a l’editora Isabel Martí, qui, per tercer any consecutiu, ha tret el llibre que fet el màxim de vendes d’aquesta diada. Cal felicitar-la sens dubte: això no s’aconsegueix sense fer un molt bon treball. Durant l’entrevista, però, parlen de percentatges de lectors i aquí és, ai, on m’he preocupat una mica. El fragment és el següent:

—Aquestes observacions ens remeten a les dades preocupants de l’estudi del Gremi i de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana sobre hàbits de lectura i la compra de llibres a Catalunya: un 40% d’enquestats no llegeix llibres i només un 22% dels qui llegeixen llibres ho fa en català.

—Sí. Però cap mitjà no ha destacat prou que aquest Sant Jordi el 54% de llibres que es van vendre eren en català. I això em fa pensar que, tot i que el consum de llibres en català i castellà és difícil d’equilibrar per raons d’oferta, si un dia l’any podem passar del 22% al 54%, és que tenim molta feina a fer. Alguna cosa no fem bé ni els escriptors ni els editors ni els llibreters ni els pares ni l’escola… Potser aquest Sant Jordi el sector editorial en català hem fet la feina més ben feta: una oferta variada i ben plantejada en català. Penso que moltes editorials han fet molt bona feina.

És a dir: un 40% dels enquestats no llegeix llibres, una dada molt preocupant com a país, però també per al sector del llibre, des dels autors fins als editors. Després, de forma habitual, només el 22% dels que llegeixen ho fa en català: el 22% del 60% és un trist 13,2% sobre el total dels enquestats. I el 54% de vendes un únic dia de l’any (marcat per la tradició i on una part important de les vendes van destinades al regal) no marca una continuïtat. En conjunt, la meva lectura d’aquest paràgraf és força més negatiu.

Si, a més a més, recordeu que hi ha qui defensa una Catalunya independent amb el castellà com a llengua cooficial, el panorama s’enfosqueix per al nostre idioma (i per al sector del llibre en català). Sumeu-hi els atacs que patiran (com deia Raimon) el català al País Valencià, a les Balears i les Comarques de Ponent, i el panorama és ja desolador.

Sincerament, no ho veig gens clar; en realitat, ho veig molt fosc.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.