La MEV tv, música en valencià en la xarxa

Farà cosa d’un parell de dies, tres com a molt, que vaig veure una sèrie de piulades al Twitter que parlaven d’una nova televisió via Internet —de moment, en període de proves— dedicada a emetre música en valencià, LaMEVtv. Diuen els artífex (que no he pogut identificar: sembla que encara no tenen ni web pròpia, però sí que tenen compte al Twitter @musicaNvalencia) que «naix amb la finalitat de crear un nou espai de difusió de la música en valencià» i que «aquest projecte es vol donar a conèixer l’ampli ventall d’estils de l’escena musical valenciana» i que «mostra del bon moment per què passa la música en la nostra llengua».

Després d’escoltar-la un parell de dies, puc dir que estic enamorat d’aquest projecte: és cert que la música valenciana en valencià passa per un moment de gran creativitat. Dissortadament, tenen el govern autonòmic i gran part dels municipals (així com les diputacions) en contra: al País Valencià, encaparrar-se a viure, escriure o cantar en català és nedar contracorrent, però contra un corrent molt fort (gairebé, com nedar cataractes del Niagara amunt).

Això ens porta a la doble vessant d’aquest projecte: d’una banda, el purament artístic que porta la veu dels cantants i grups valencians en valencià al món sencer i molt especialment a la resta dels Països Catalans —incloent-hi la sovint orgullosa i hieràtica Catalunya—; d’un altra, representa una veu potent de la resistència valenciana que pot convertir-se en esca que encengui altres sectors de la societat.

.

Després que la Generalitat Valenciana assassinés totes les emissores de televisió i ràdio públiques que cobrien integrament el territori, fa l’efecte que la minoria conscienciada i activa del País Valencià i altres grups d’arreu dels Països Catalans han començat a bastir vies alternatives de publicació aprofitant Internet. Als periòdics digitals (com La veu del País Valencià), s’uneix un projecte radiofònic amb vocació d’arribar a tots els PPCC, amb corresponsals locals (Ràdio Terra, encara «en construcció», però amb molt bona pinta) i, ara, La Música En Valencià tv. Què representen aquests símptomes? Què poden provocar?

D’una banda, significa que el poble català està ben viu i pletòric d’energia i que sap emprar aquesta de manera creativa, positiva i engrescadora. D’una altra, que, com més pals a les rodes ens posin, amb més tossuderia treballarem. Atenció al detall: també al País Valencià, també a les Illes, també a la Franja de Ponent, els llocs on la fúria espanyola descarrega el puny de ferro amb més acarnissament. I això representa una gran esperança per tothom.

No m’atreveixo a ser optimista, però. Potser tots aquests moviments servirien per recuperar un concepte de poble unit que els governs catalans han anat deixant de banda per tal d’aconseguir acords de caràcter més material amb les comunitats veïnes. Però, com es podria desenvolupar aquesta unió després d’una hipotètica independència de Catalunya? Raimon va obrir la caixa dels trons sobre aquest aspecte de la qüestió i han hagut de venir alguns valencians a corroborar els seus plantejaments —en tot o en part— i, en alguns casos, donar-ne més detalls: crec que el primer va ser Toni Cucarella, seguit de Vicent Partal, Rosanna Cantavella, Feliu Ventura i Sal·lus Herrero, qui, a més, ens explica un episodi que va patir en pròpia pell i que és un exemple entre els centenar que passen a diari al País Valencià (recomano a tots els independentistes catalans que han censurat i criticat el Raimon que se’ls llegeixin amb atenció i que els meditin, i que intentin practicar l’empatia).

Amb aquesta lluita de fons i la tradicional inhibició dels catalans —amb un cert tuf de superioritat— envers els catalanoparlants d’altres territoris, no m’atreveixo a aventurar com podrien anar les coses. Això sí, sembla que hi ha una mica més d’esperit de resistència, de lluita i de revolta que 10 o 15 anys enrere —si més no, al País Valencià. Si ens tanquen les portes, picarem les parets i les tombarem: com qualsevol altre poble, necessitem la màxima llibertat i, per vies pacífiques i democràtiques, l’aconseguirem.

La tasca continua.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La MEV tv, música en valencià en la xarxa

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Totalment d’acord, però t’has deixat al menys un altre valencià que ha eixit en defensa de Raimon: Feliu Ventura Ho ha fet dijous a la Directa: http://setmanaridirecta.info/noticia/qui-pregunta-ja-respon-qui-respon-tambe-pregunta

    Això ho escric en arribar a casa després d’assistir al concert de Raimon al Palau de la Música (el de Millet i companyia); un Palau ple de gent a vessar que ha cantat les cançons de Raimon, ha penjat estelades i ha cridat In-inde-independència… amb un gran respecte i admiració pel xativí. La resta no sé, però jo he tingut alguns moments la pell de gallina.

    La veritat és que espere que la independència del Principat es veja com la possibilitat d’assolir més llibertat per part de la resta de territoris, de manera que enlloc de patir més el que facen aquests territoris siga lluitar per la seua pròpia independència, i en el nostre cas puguem fer realitat la idea de la nació plena.

  2. Tens tota la raó, se m’havia passat! El cas és que em va agradar molt i el vaig repiular, però anit vaig escriure l’article molt de pressa i corrents no me’n vaig recordar: ara l’afegeixo!

Els comentaris estan tancats.