PoeticPower

Quan vaig arribar a Twitter, vaig pensar que 140 caràcters donaven per a un poema breu, com ara un haiku

Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

i potser una tanka

Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l’ona.

CARLES RIBA

I, és clar, dos o tres versos escollits també havien de cabre-hi. Tanmateix, encalçat per la prosa i presa de la pressa diària, no hi vaig pensar més i ho vaig deixar córrer.

Aquests darrers mesos, però, he sentit una necessitat salvatge, desmesurada, fins i tot carnal de poesia –no em pregunteu el motiu, no en tinc ni idea. El cas és que torno a sentir la poesia i, des d’ahir, he reprès aquella idea inicial –que tampoc no té res d’original: hi ha molta gent que, afortunadament, comparteix sovint els versos que els fan vibrar.

La meva intenció, a grans trets i modificable sobre la marxa, consisteix, doncs, en això: piular diàriament petites dosis de poesia que, via Twitter, ens donin l’energia que sovint ens sostreu aquesta vida de treball i sacrifici (uix, veig que estic agafant certes males influències).

Però, és clar, la xarxa, com el món, la fem entre tots, i poetitzar el dia a dia serà molt més fàcil, molt més divertit i molt més efectiu si ho convertim en una festa compartida. És per això que he decidit afegir a aquestes piulades l’etiqueta #PoeticPower: qui vulgui participar en la revolta poètica i compartir els versos que li omplen en cor, només li caldrà afegir-la perquè les seves piulades poètiques apareguin en el mateix conjunt; també, si algú les vol seguir, ho té més fàcil.

Us imagineu vint lectors, només vint lectors de poesia compartint tres piulades, només tres piulades poètiques al dia? I cent lectors? I mil, en 15 llengües diferents? És clar que això no passarà de la nit a dia, però, si algú més s’hi engresca, qui sap quanta poesia podem posar en moviment, fer-la arribar a milers de persones que potser la necessiten –tan desesperadament com em passava a mi– i no ho sabien.

Si tot aquest somni (perquè, ho reconec, sóc un somiatruites, i somiapaelles, somiasamfaines, somiasalmonsalpebre, somiaescudella…) funcionés mínimament, seria una via per omplir el món de poesia que bona falta li fa; per descobrir altres veus poètiques i, també, seria una forma diferent de llegir poesia: buscant flors amb la intenció de compartir-les.

Triar la primera piulada de la sèrie com a tal m’ha obligat a reflexionar una mica, sobretot en dues qüestions cabdals. En primer lloc, quina etiqueta emprar; he pensat en #ResistènciaPoètica, però és massa llarga i, en estar en català, podia resultar incomprensible a devoradors de poesia (i poetes) en altres llengües, de manera que optat per #PoeticPower, en el llatí dels nostres dies –i amb ressons de revolta que tots reconeixereu.

El segon dubte era, a més doble: triar la primera piulada implicava escollir un autor concret (quin compromís!) i uns versos concrets. He dubtat entre Ausiàs i Estellés, a l’inici, però no m’acabava de convèncer: temps hi haurà per tornar a aquest grans clàssics; ara, però, m’abellia quelcom de més proper; algú que, a més de ser un gran poeta, m’ha ajudat molt a apropar-me a la poesia.

I, finalment, només en tocava triar els versos concrets. Aquí, ho reconec, ho deixat en mans de l’autor i li he agafat en préstec i com a mostra d’afecte els primers versos del primer llibre (si no m’equivoco) que va publicar: Llarg camí llarg.

¿No és desert morir haver viscut
en la feble memòria d’uns ulls
que foren ja —sense ser— al record?

MARC GRANELL
#PoeticPower

Penseu-ho bé: la matèria i l’energia ni es creen ni es destrueixen, només es transformen; en canvi, la poesia es multiplica en ser compartida i, fins i tot, guanya valor, interpretacions, matisos. I el món la necessita, i amb urgència.

Gràcies per la paciència, bona sort i que la Poesia us acompanyi!


Actualització del 14-05-2014

He pensat substituir el nom de l’autor pel seu usuari al Twitter: crec que així serà més fàcil accedir-hi i conèixer-los millor, localitzar-ne el blog (si en tenen), fer-los saber que els llegim i que ens agraden, establir-hi una comunicació que el món cartaci té més difícil.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.