L’estratègia del drac de dos caps

Jo era molt jove, un nen quan va començar tot; un adolescent desinformat i desinteressat quan aquestes coses van anar a més. No ho recordo clarament, us ho avanço, i probablement cauré en més d’un error i en moltes imprecisions.

Si no m’enganyo, l’estratègia del drac de dos caps, del partit polític amb dos líders que treballaven en paral·lel i es complementaven, la vaig observar per primer cop en el PsoE: Alfonso Guerra feia de «poli dolent», ens ho pintava tot negre i, quan ja ens havia espantat, venia Felipe González fent de «poli bo» i, per comparació amb el que ens temíem, per més negra que fos la notícia o la llei o la mesura a aplicar, ens semblava un clatellot, més que no pas la coltellada que, en realitat, ens havien administrat. I, si eren en campanya, un deia blanc, l’altre deia negre, i afiliats i simpatitzants escoltaven el que volien i seguien votant la mateixa tropa.

El PSOE torna a jugar a aquest joc: des de la seva jubilació privilegiadíssima, Felipe González fa de Guerra «suplent» i amenaça amb una coalició de salvació nacional (concentració, en diu ell) amb el PP. Rubalcaba fa de González en funcions i diu que no, que d’això res, mentre ell sigui el lider del PsoE. I, com trenta anys enrere, els tornen a fer collita de vots i ha assegurar poltrones, jubilacions daurades i suculents contractes de consellers d’alguna gran empresa per quan abandonin la política.

Fa massa temps, però, que el concepte de PPsoE corre de boca en boca (per cert, sabeu s’han explicat o esmentat en algun telenotícies? no? es ben estrany…), popularitzat des del 15M. Amb tal desprestigi acumulat, la confirmació de la idea que el bipartidisme és una cortina de fum que amaga l’unipartidisme podria portar els votants, finalment, a explorar partits alternatius, emergents, a idees noves i propostes de reforma dels sistema. Arribarà a temps el missatge?

En altres partits també es passeja el drac bicèfal: a CiU surt més natural, en ser una coalició amb dos líders, un per cada partit. En aquest cas, transmeten una visió de conflicte intern que només pot acabar en trencament.

Coneixeu altres dracs de dos caps, oi? Sí, és ben rendible dir blanc i negre a l’hora: així no s’equivoquen mai. Llàstima que no dediquin la intel·ligència a solucionar els problemes d’un estat i d’una comunitat arruïnades. Quina pena.

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.