Rei a corre-cuita

I qui podria dirigir una pel·lícula amb aquest títol? Deixeu-vos estar de Tarantino, Del Toro, Coppola o, fins i tot, Almodóvar: només Berlanga podria captar-ne tots els matisos i, al mateix temps, fer-ne una comèdia. De fet, podríem considerar que la trilogia La escopeta nacional en va ser una preqüela.

Però, deixem-nos estar de pel·lícules: el guió porta massa temps preparat com per pensar que res s’hi ha fet a corre-cuita. Tot hi ha estat pensat i ben pensat per deixar-ho tot lligat i ben lligat.

Per exemple, no ens calia que ens diguessin que el rei havia pres aquesta decisió al gener ni que l’havia comunicat en març i abril al president del govern espanyol i al líder del PSOE: si, demà, el govern aprovarà el projecte de llei orgànica de la successió vol dir que portava mesos redactat. Pel que fa al moment exacte, però, hi hauria molt a dir.

Per exemple, que el rei va esperar que haguessin passat les eleccions europees per tal de no influir-hi (argument versemblant que a hores d’ara ja haurà aparegut en premsa). O que ho fa en veure els resultats de les europees a Catalunya, que han constat la consolidació de la voluntat dels catalans per tirar endavant el procés per la independència, procés que intenta aturar amb els efectes de l’abdicació.

Però també ho pot estar fent per tal d’assegurar la perpetuació de la monarquia, ja que si la successió s’hagués hagut de dur a terme després del seu decés, les possibilitats d’efectuar-la haguessin estat menors. Una forma d’aturar la tercera república espanyola?

O potser una mica de tot plegat, una estratègia més per continuar deixant lligat i ben lligat el llegat d’un dictador que tant ha afavorit una certa casta econòmica (i una altra de política que li és còmplice).

Llàstima de comèdia de Berlanga que ens hem perdut.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.