Percentatges de victòria

En poc menys d’una setmana, tant CDC com ERC s’han pronunciat sobre els percentatges de vot que donarien la victòria al SÍ+SÍ. En el primer cas, va ser Jordi Turull qui, en el torn de preguntes d’una conferència, va respondre que esperava una participació superior al 50% i uns resultats per damunt del 55% perquè l’opció del SÍ+SÍ fos indiscutible; després, va afegir que això no hauria de ser motiu de controvèrsia ja que una votació es guanya amb obtenir un vot més. En el segon, Oriol Junqueras va puntualitzar que, en un referèndum normal, la victòria s’obté amb el 50% + 1 i que no veu motius per canviar les normes d’interpretació per al cas català.

Tots dos comentaris ens remeten a un tema que encara no ha estat resolt, tot i que, des del mateix moment que es va pactar la doble pregunta, ha estat sobre la taula: com caldrà interpretar-ne els resultats? Perquè aquest no és un referèndum «normal», sinó un trencaclosques, tal i com vaig comentar a L’enigma català i a La pregunta és clara.

Hauria de ser evident que el barem del 50% + 1 no és aplicable, ja que, en realitat, hi ha tres possibles respostes vàlides. Tampoc sembla que el 33% + 1 solucioni res, perquè també podria passar que dues de les opcions obtinguessin aquest resultat. Així, doncs, no queda més remei (em sembla) que admetre que el resultat més votat hauria de ser considerat el guanyador.

Aquesta és una de les febleses de l’enverinada doble pregunta: és fa molt difícil que el SÍ+SÍ arribi al 50% ni en el cas de ser l’opció més votada i, si no hi arriba, el govern espanyol negarà la validesa d’aquesta victòria. És el pal a les rodes permanent que els terceraviïstes ens van deixar en herència i que, tot i la desaparició del més mínim rastre d’aquella opció, ens continuarà barrant el camí.

Continuo pensant que, amb la pregunta, algú ens ha clavat un gol.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.