L’oratòria de Rajoy

Avui, després de la reunió de dues hores i mitja que ha mantingut amb el president Rajoy, el MHP Artur Mas ha comparegut en roda de premsa i ha dedicat la major part del temps, hora i mitja, a respondre les preguntes dels periodistes. Amb amabilitat, doblant ell mateix al castellà el seu discurs, responent en la llengua en què era contestat, reaccionant amb naturalitat i elegància a la interrupció d’un fanàtic falangista i, fins i tot, actuant amb sentit de l’humor («Em sembla que avui ni dinem ni sopem!»), Mas ha transmès el resum de la reunió perquè els periodistes poguessin informar la ciutadania (o, aquesta, escoltar-lo en directe: suposo que haurà obtingut una audiència força alta).

En canvi, tot i l’interès que el procés desperta, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, en Europa i arreu del món, el president Rajoy s’ha tornat a amagar darrere d’un comunicat de premsa d’un parell de pàgines. No és el primer cop que Rajoy evita donar la cara amb aquesta fórmula, però va arribar al màxim nivell de patetisme amb la famosa «compareixença» des d’un televisor de plasma.

Al final, i sobretot si ho comparem amb les pífies que ha comés quan ha intentat improvisar («son solo unos hilillos como de plastilina…»), quedo convençut i requeteconvençut que Mariano Rajoy no té cap destresa en el camp de la oratòria i menys encara en el de l’argumentació. És trist, però Rajoy no sap fer res més que llegir els discursos (i no gaire bé) i signar els comunitats que, en tots dos casos, li escriuen.

Llastimós.

=-=-=-=-=
Powered by Blogilo

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.