Vuit cognoms catalans

Disculpeu la manca d’originalitat del títol, però «Vint-i-quatre cognoms catalans» no sonava tan bé. El cas és que, després de l’estrena de la famosa comèdia espanyola, ja han aparegut molts articles amb el mateix títol, i molts més sobre el mateix tema, és clar, però amb títols una mica diferents.

Us confesso, però, que ni he vist la pel·lícula d’Emilio Martínez-Lázaro ni en tinc el més mínim interès. D’una banda, persones de la meva confiança que l’han vista m’han dit que no paga la pena, que arriba a ser desagradable. D’una altra, fa molt de temps que no trobo ni mica de gràcia als acudits sobre catalans, andalusos o bascos, ni als de francesos, anglesos, alemanys i espanyols: els prejudicis i la xenofòbia que solen mostrar em resulten repulsius.

Tanmateix, l’hipotètic títol «Vuit cognoms catalans» m’ha fet venir un dubte al cap: quins són els vuit cognoms més freqüents a la Catalunya del segle XXI? He tingut sort i l’he pogut resoldre fàcilment en aquesta pàgina de l’Idescat, que ens mostra una llista de cognoms catalans ordenada per freqüències; correspon a l’any 2012, però no serà gaire diferent avui en dia.

Així, resulta que els vuit cognoms més freqüents a Catalunya són:

  1. García
  2. Martínez
  3. López
  4. Sánchez
  5. Rodríguez
  6. Fernández
  7. Pérez
  8. González

Gómez, Ruíz, Martín, Jiménez, Moreno, Hernández, Muñoz i Díaz ocupen els llocs del 9 al 16. Romero, Navarro, Torres, Álvarez, fins al 20. Gutiérrez, Molina, Serrano, Ramírez, fins al 24. Què voleu que us digui? Sense tenir formació específica en antroponímia, diria que tots em semblen més castellans que no pas catalans.

Hi haurà qui voldrà emprar aquestes dades per demostrar «l’espanyolitat» de Catalunya. Però aquesta conclusió l’hem de descartar quan fem una ullada a la llista dels noms dels nadons catalans, també per freqüències i sempre de l’any 2012:

  1. Marc
  2. Àlex/Álex
  3. Èric/Eric
  4. Pol
  5. Pau
  6. Hugo
  7. Biel
  8. Arnau

Deixant de banda els casos 2 i 3, on es comptabilitzen juntes les formes catalana i castellana del nom, i el 6, que només ens dóna la forma castellana (recordem que, en català, seria Hug), els altres cinc noms són, sens dubte, catalans, el què representa una clara majoria.

La llista dels noms femenins, dissortadament, no ens aporta cap informació rellevant, ja que la major part dels vuit primers, o bé recullen les formes de totes dues llengües, o bé són indestriables, amb només un parell de casos clarament catalans: Júlia/Julia, Martina, Laia, Carla, Paula, Maria/María, Lucía, Aina. Tanmateix, no hi ha cap motiu objectiu per pensar que la llengua del nom que trien els pares per a les filles sigui diferent de la que trien per als fills, de manera que ens fixarem en la llista masculina, on la predilecció és clara.

I, què en podem deduir si comparem la llista dels noms masculins dels nadons amb la dels cognoms? Doncs, que a Catalunya hi ha una gran majoria de famílies d’origen castellà (mostrada per la freqüència dels cognoms), que estan tan integrades en la nostra societat i se senten tan identificades amb la nostra cultura que no dubten a triar, majoritàriament, noms catalans per a llurs fills.

Tot això és una prova més, al meu parer, de la gran capacitat d’integració i d’acolliment del poble català. Tot això demostra (com si ells no ho haguessin demostrat ja a bastament) que moviments com Súmate són un signe de la mentalitat oberta del poble català. Tot això posa de relleu l’absència de qualsevol tipus de xenofòbia per part del poble català (xenofòbia que és desitjada i atiada només per infiltrats de l’extrema dreta espanyola).

Una mentalitat d’integració i d’acolliment que, un cop assolida la independència i perdut el temor a absurdes i injustes imposicions imperialistes, no pot fer sinó augmentar.

=-=-=-=-=
Powered by Blogilo

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Vuit cognoms catalans

  1. Grinfild ha dit:

    Els castellans tenen menys varietat de cognoms que els catalans. La gran majoria d’espanyols tenen com a mínim un cognom acabat amb ez, si a més hi afegim el Garcia (que també pot ser català) s’arriben a conclusions equivocades. De fet França que té una varietat de cognoms superior a Espanya, el cognom més comú és Martin. Això vol dir que els espanyols són la minoria més nombrosa a França? Ni pensar-ho.

Els comentaris estan tancats.