L’11 de setembre: manifestació o parada militar?

Després de llegir alguns tuits sobre com de malament anava la web d’inscripció a la V de l’11 de setembre i sobre la quantitat de dades que et demanava, he fet una ullada a aquest article explicatiu a Vilaweb i m’he quedat esgarrifat.

En primer lloc, la quantitat de dades personals que demana l’aplicació (ço és, les organitzacions convocants, ANC i Omnium) em sembla entre preocupant i sospitosa:

  • nom i cognoms;
  • DNI;
  • correu electrònic (si es tracta d’un grup de fins a cinc persones, només en caldria u);
  • procedència;
  • CP.

La veritat, no em fa gens de gràcia que algú pugui arribar a disposar d’una llista exhaustiva de «bons independentistes»: no se m’acut cap ús innocent per a aquesta informació. Comprenc, però, que l’organització de la V és complexa i que cal portar un control per tal de no trobar-nos amb trams massa buits.

El tema dels trams o zones on acudir tampoc no em satisfà: per què hauria de comprometre’m a acudir a un punt concret de la figura? que no és possible (i molt probable) que l’accés a molts punts sigui més complicat del que puc haver previst i, per tant, m’hagi de conformar amb arribar on pugui? Crec que hauria estat més realista demanar a quin dels dos braços es preferia acudir, i, l’11 de setembre, anar omplint-los en ordre d’arribada, com passa en una manifestació normal.

Però, reconec que el més em molesta és el tema de l’uniforme: he de vestir samarreta vermella o groga i, a més a més, situar-me en una franja concreta en funció del color? Moltes complicacions per obtenir una foto impactant; tantes, que es posa en perill l’èxit de la Diada.

Ho sento, però sóc massa anarquista per a sentir-me a gust en una «manifestació» tan organitzada i tan uniformada com una desfilada militar: s’assembla massa a les demostracions «espontànies» dels ciutadans dels antics règims de l’Europa comunista, o fins i tot als de la Xina de Mao (aquelles fotografies, oh, tothom amb l’uniforme blau). Ja tinc decidit que, inscriure’m, no m’hi inscriuré. No descarto anar-hi, però; això sí, al tram que millor em vingui i vestit del color que em plagui, sense fitxar.

Suposo que, durant la pluja d’idees per a la manifestació d’enguany, hi van sobrar fantasia i ambició i hi va mancar sentit de la mesura. Toquem ferro. En qualsevol cas, ja ens trobarem el 9 de novembre a peu d’urna —si el govern català de debò es creu la declaració de sobirania del 2013.

=-=-=-=-=
Powered by Blogilo

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.