Transformers 4 i el perill de les traduccions

A Gea Palau, traductora.

Com que no és el meu gènere preferit, no m’hi havia fixat fins ara, però sospito que la llarga mà de l’espanyolisme ha aprofitat el quart lliurament de la saga Transformers per fer una mica de publicitat encoberta en contra del procés per la independència de Catalunya. Exagerat? És possible; però, en llegir un dels textos del cartell anunciador, és el primer pensament que m’ha vingut al cap: Permanezcamos unidos o nos extinguiremos.

Grimlock-Optimus-395x000

Ja ho sé, ja ho sé: tinc el cap massa ficat en aquest tema i començo a reaccionar amb un cert grau de conspiranoia. Però, us demano un esforç d’imaginació, us demano que imagineu aquesta frase pronunciada amb la veu de Rajoy; tanqueu els ulls i visualitzeu Rajoy, en una de les seves soflames unitaristes, pronunciant aquesta frase: ¡Permanezcamos unidos o nos extinguiremos! Oi que ja no us sembla tan improbable?

En els pòsters originals, la frase és, clarament, un imperatiu: Stand Together of Face Extinction. El context («extinció» no s’aplica a un individu, sinó a una espècie) ens indica que cal interpretar-hi un plural, cosa que ens porta a la traducció hispana (o hispanoamericana): Permanezcan juntos o enfrenten la extinción. Fixeu-vos en el tracte de cortesia, ustedes: sembla que un robot s’adreci a la humanitat, oi?

Però, com es passa d’aquest imperatiu de la segona persona del plural (vosotros, ustedes), que és la forma habitual en castellà, a la primera del plural (nosotros), tan diferent i no tan freqüent —tot i que igualment correcta quan inclou l’emissor—? Només el context, si aquesta frase és dita en la pel·lícula, ho justificaria: si ho diu un humà referint-se als humans, o si ho diu un robot referint-se als robots, la versió espanyola seria la més correcta (però, aleshores, estaríem insinuant que la traducció hispana és inexacta). Ara bé, si no apareix per enlloc, el canvi a la primera persona del plural no estaria justificat, sinó que seria totalment arbitrari. Algú que l’hagi vista ens pot resoldre el dubte? La hi diu algun personatge?

Algú objectarà, espero, que les traduccions al castellà estàndard peninsular i les que es fan al castellà hispanoamericà no tenen per què coincidir, i que hi ha suficients diferències lingüístiques que justifiquen divergències molt més cridaneres. Hi estaré d’acord, però només com a idea general: no conec cap variant del castellà on l’imperatiu en primera persona sigui més comú que en segona; tanmateix, no sóc cap expert en el tema i podria haver-ne alguna que actués així.

Com són de curioses les traduccions! Oblideu Rajoy per un moment i penseu en en Junqueras pronunciant la frase Romanguem units o ens extingirem. Oi que ara la interpreteu d’una altra manera, ben diferent? Només amb el canvi de llengua (i d’enunciador, és clar), hem canviat tant els receptors del missatge com el referent (el significat). I si, a sobre, us fixeu que, al cartell, hi apareix una espècie de Sant Jordi robòtic lluitant contra un drac, concloureu amb mi que, sí, sens dubte, aquesta n’és la interpretació correcta: romanguem units o ens extingirem (o ens extingiran: l’extinció no és mai un procés voluntari).

Apassionant professió —i plena de riscos—, la del traductor, que observa dia a dia com les mateixes paraules, en llengües diverses, poden representar missatges diferents i, fins i tot, oposats. I encara hi ha il·lusos que diuen que l’única finalitat de les llengües és la comunicació…

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Transformers 4 i el perill de les traduccions

  1. Gea ha dit:

    Bona tarda, primerament, moltes gràcies per dedicar-me l’entrada, em fa molta il·lusió :)

    El context! Com d’imprescindible és el context! El primer que vaig veure d’aquest cartell efectivament va ser aquesta frase i no vaig poder eviat relacionar-ho amb la política (i sí, amb Rajoy!)I vaig tenir la necessitat de saber d’on sortia aquesta frase, qui l’havia dita, i per què. En veure que era de la pel·lícula, no vaig pensar en res més.

    Òbviament, és una ordre. El problema és, com senyales, l’emissor. En anglès, l’emissor és desconegut, podria ser tant un humà dirigint-se als de la seva espècie, o un robot que amenaça els humans. El problema és que si l’imperatiu fos en primera persona del plural l’anglès ho marcaria amb “We must” o alguna fórmula similar, en el context militar, les ordres sempre es diuen en segona persona i el líder queda exclòs de l’ordre. Així doncs, la traducció al castellà peninsular o bé és un error (no sé si deliberat, o no) o aquesta frase es diu en algún context on estaria justificat l’ús de la primera persona.

    Personalment, sens dubte, hauria optat per la segona persona, el que no em convenç és el fet de donar una ordre amb la forma usted(es), però això és qüestió d’estil i opinió personal, segurament als països de parla hispanoamericana aquesta forma estigui més extesa. Pel que fa al verb “enfrentar” en aquest cas em sembla massa literal, massa enganxat en la versió anglesa. Jo ho traduïria com “prepárense” o simplement, ometre el verb “face” com han fet en la versió en castellà.

    En traducció és molt important analitzar cada paraula, en segons quins contextos, l’ús d’una paraula o una altra varia la precisió de la traducció. Però se m’acudeixen casos, sobretot en la interpretació i la traducció a les institucions, en què una traducció imprecisa pot derivar en crisis diplomàtiques o en situacions molt pitjors.

    • M’alegra que t’hagi agradat, Gea :-)

      És molt interessant això del «We must» que no surt a la frase original: un negatiu més per al «Permanezcamos unidos…». I molt, molt interessant també, sobretot des del punt de vista sociològic, l’observació sobre l’imperatiu militar que exclou el líder: «Ataqueu (vosaltres, mentre jo em quedo al meu despatx, ben calentó, fotent-me un bon brandi a la vostra salut, sacrificats herois)!» Tots dos arguments, doncs, apunten cap a la segona persona i posen en entredit la primera: al final, no serà tan fantasiós sospitar la presència d’una mà negra (o bruta).

      Pel que fa als dos detalls que comentes sobre la traducció hispana, també em van cridar l’atenció. En fòrums i blogs he vist que els sud-americans tenen molta més tirada que nosaltres al tractament de cortesia, «ustedes», així que ho vaig considerar normal. El verb «enfrentar», en canvi, vaig haver de buscar-lo al DRAE [http://buscon.rae.es/drae/srv/search?val=enfrentar], perquè em semblava molt més forçat. La tercera accepció, però, quadra perfectament amb el significat que té en aquella frase, de manera que, tot i que a mi em resultava estrany, vaig pensar que potser sonava natural als parlant hispans.

      Ah, sí! La traducció i interpretació en àmbits diplomàtics han de ser esports de risc, de molt de risc! Quan va passar allò d’un suposat traductor del llenguatge dels gestos que no en tenia ni la més remota idea i que estava una mica pertorbat? Aquella va ser molt forta!

Els comentaris estan tancats.