Proves extraordinàries

Aquest matí hem realitzat les proves extraordinàries de setembre; les anomenem així perquè n’és el nom oficial, però no us en deixeu enganyar: d’extraordinàries, en tenen ben poc, i són tan depriments com qualssevol altres.

D’entrada (nivell de 1r i 2n d’ESO), el 40% dels alumnes no s’hi han presentat: el dossier d’estiu —treball que havien de presentar inexcusablement per poder examinar-se— ha dissuadit els més dropos. A més, un alumne s’ha presentat sense el treball i dos més l’han lliurat gairebé en blanc. És a dir, gairebé el 50% dels alumnes no s’han pres la molèstia de preparar la prova, que aquesta era la finalitat del dossier.

A primera vista, doncs, diria que, el que està fallant aquí, és la cultura de l’esforç: acostumats a obtenir-ho tot sense més que demanar-ho, una gran part dels nostres nens i joves es desanimen davant del més mínim obstacle.

O potser és la motivació. Però, qui els ha de motivar? Els professors hauríem de dedicar el temps de classe a explicar la matèria, de manera que haurien de venir motivats de casa. Els pares? N’hi ha de tot; però, en el millor dels casos, les estratègies de motivació que empren són poc motivadores («has d’estudiar, mira que és pel teu bé, és la teva obligació, com tornis a suspendre et quedes sense anar a la piscina…»).

I, el què és pitjor: com es pot lluitar contra la desmotivació social? Amb un nivell d’atur juvenil del 50%, qui els convencerà que estudiar és una estratègia útil per trobar un bon treball? Amb tot de famosos i casposos que viuen com a reis sense saber fer la o amb un canut, qui els convencerà que estudiar i formar-se els pot donar alguna mena de satisfacció?

Comencem bé, però, si el 50% s’hi han presentat després de fer-hi una certa preparació. Anem millorant: fa pocs anys, «setembre» ni tan sols existia i els nens que no havien pegat ni brot en tot el curs passaven l’estiu tan feliços com els que s’havien esforçat durant el curs, i això era profundament injust. Ara, com a mínim, els dropos han d’estudiar durant les vacances; els molt dropos, però, no tenen remei (amb aquest sistema escolar i social).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.