De l’11 del 9 al 9 de l’11

Després de l’extraordinària —per molts motius— Diada d’ahir, entrem en la recta final cap al 9 de novembre: comença la campanya pel SÍ SÍ. Perquè, amb la força demostrada ahir, ja no dubto que votarem: probablement, el gobierno portarà la llei de consultes al TC, i, probablement, aquest ens la suspendrà; però, a hores d’ara, tots els partits catalans han captat el missatge de la societat i saben el cost que els suposarà no realitzar-la. I, qui sap? potser el gobierno també ha comprés el cost que li suposarà, a nivell internacional, la desobediència catalana i acaba cedint per no fer encara més el ridícul. Sigui com sigui, crec que la consulta es durà a terme (com i de quina manera? misteri).

Així, doncs, és l’hora d’engegar la campanya pel doble SÍ: per on comencem? Pel sistema educatiu, que deixarà d’estar sotmès a la espanyolització del ministre Wert? Per l’administració dels nostres impostos en funció de les nostres necessitats i interessos, i no pas dels d’un estat que porta segles sagnant-nos? Per una regeneració democràtica amb noves regles del joc (parlament escollit per raó proporcional, o fins i tot democràcia directa; prohibició dels partits d’idiologia nazi, feixista, xenòfoba o violenta)? Racionalització dels sistemes de transport (fi dels peatges, millores en les xarxes ferroviàries) i de comunicació (declaració de l’accés a Internet com a dret fonamental, millora en la velocitat de la xarxa)? Millora del sistema de pensions? Millora en les ajudes socials? Instauració d’un sistema sanitari públic i universal? Augment en les inversions en I+D? Abolició del Canon AEDE?…

Sí, s’hi poden fer moltes coses amb la independència. Però, sobretot, podem decidir el que volem i el que no volem. Podem decidir si volem romandre a la Unió Europea o si preferim formar part de l’EFTA; podem triar seguir emprant l’euro, adaptar qualsevol altra moneda ja existent o crear-ne una de pròpia; podem decidir integrar-nos o no a l’OTAN. I, el més important, podem decidir no tornar a concursar en Eurovision (o seguir fent-ho: ecs!).

Triem el que triem, ho triarem nosaltres, seran les nostres decisions i ningú no ens les imposarà. Com en tota democràcia, sé que no totes les decisions m’agradaran, com tampoc no us agradaran a vosaltres les que jo preferiré. Però, sempre ens podrem sentir orgullosos d’haver-les pres democràticament, i d’haver construït un país on aquestes decisions i aquesta democràcia siguin possibles. I, al final, seran les nostres decisions les que marcaran el nostre lloc en el món i en la història.

Les nostres decisions. Només les nostres.

=-=-=-=-=
Powered by Blogilo

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.