Tot es precipita

Ahir, els escocesos van celebrar el referèndum per decidir si s’independitzaven del Regne Unit o si hi romanien. Democràticament, pacíficament, civilitzadament, han triat la segona opció. Fos quin fos el resultat, Cameron s’havia assegurat passar a la història com un gran demòcrata.

Aquí, però, els catalans portem dos anys demanant que se’ns permeti exercir els mateixos drets democràtics, dos anys rebent negatives amanides de burles, d’insults i d’amenaces. Dos anys en què s’han incrementat les retallades econòmiques i els atacs a la llengua i a la identitat catalanes. Sigui quin sigui el resultat, Rajoy s’ha assegurat passar a la història com un digne deixeble de Franco.

El procés, però, s’accelera i es precipita: aquesta tarda, previsiblement, el Parlament Català aprovarà la llei de consultes; aquesta sortirà publicada dilluns i, en una cursa contra rellotge, el mateix dilluns, d’una banda, el president Mas convocarà la consulta per al 9 de novembre i, de l’altra, el govern espanyol recorrerà tant la llei com la convocatòria al Tribunal Constitucional. I aquest, dimarts o dimecres, les suspendrà cautelarment.

O potser dissabte, reunit d’emergència, el gobierno podria prendre, per sorpresa, una decisió més greu i inesperada: suspendre, directament, l’autonomia catalana i deixar-nos sense possibilitat de reacció. Seria un cop estratègic considerable i, per això mateix, espero que els nostres governants hagin pres en consideració aquesta possibilitat.

Haurà arribat, doncs, l’hora de la veritat. En el segon cas —molt més greu—, només la reacció immediata, unànime i decidida del poble català podria redreçar la situació. Només la presència de milers de catalans a la portes del nostre Parlament, defensant-lo contra la ingerència espanyola (que seria lògic, aleshores, anomenar estrangera) podria salvar les institucions i, a través d’una Declaració d’Independència, entrar en la fase definitiva del procés. Caldrà, doncs, estar atents al llarg del dissabte, amb l’orella pegada al transistor (mot antic, transistor, que em recorda la nit i les pors del 23F) i preparats per sortir al carrer, per prendre el carrer.

Si, en canvi, el gobierno segueix els passos que ha vingut a anunciant, dimarts o dimecres, l’ANC ens convidaria a manifestar-nos davant dels ajuntaments, reclamant l’autorització de la consulta. Què voleu que us digui? El nivell de pànic de Rajoy i el seu equip és tan alt, després de l’ajustada victòria del No a Escòcia, que sospito que l’escenari més probable és el més esquerp i el més grotesc, i que, en algun moment no gaire llunyà, trencarà la baralla i ens suspendrà l’autonomia.

I, a partir de la suspensió de l’autonomia, només ens queda plantejar-nos una pregunta: fins on estem disposats a arribar?

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Tot es precipita

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Sacte, aquesta és la qüestió: fins on estem disposats a arribar?

    Veurem quin poble tenim.

Els comentaris estan tancats.