La profecia de Manuel Delgado

El 15 de desembre de 2013, dies després que es fixés data i pregunta per a la consulta, Manuel Delgado va publicar un article sobre la marxa del procés que em va impactar: «Hi haurà independència perquè no hi haurà referèndum. Una opinió i un pronòstic». L’article va aparèixer a la secció Opinió contundent de VilaWeb, i, la veritat, pocs n’hi he llegit que m’ho semblessin tant, de contundents.

Delgado hi explicava que una consulta tindria un resultat tan ajustat (en el millor dels casos) que difícilment podria justificar unes negociacions cap a la independència. En canvi, una consulta prohibida ens hi menaria de dret, i aquesta era, segons la seva interpretació, l’estratègia de la maniobra. Amb un adversari, Rajoy, indigne de la qualificació de «polític» per la seva total i absoluta incapacitat per a la negociació, era altament improbable que la consulta s’arribés a realitzar i, per tant, era el camí més directe per assolir la condició d’estat independent.

La lògica dels arguments, la netedat dels passos, l’evidència de les reaccions —previsibles— dels actors, em van colpir i, al llarg d’aquests mesos, he anat consultant i revisant l’article a cada etapa del procés. Us convido a fer-ho si el teníeu oblidat o si no el vau llegir, i crec que compartireu la meva admiració envers aquests pronòstics que, fins ara, s’han complert com la més inspirada de les profecies.

I és que tot, tot, ha anat succeint-se com Delgado preveia: la tossuderia de Rajoy, la negativa de Madrid a negociar res, la percepció per part de la premsa estrangera del contrast entre l’Espanya intolerant i la Catalunya dialogant.

Ara bé —i aquí rau l’interès per recordar l’article—, encara hi ha etapes, previstes per Delgado, que semblen a punt d’acomplir-se: les «determinades decisions judicials» que impediran que la consulta es porti a terme; les eleccions avançades de caràcter plebiscitari; la majoria absoluta, indiscutible, de les forces independentistes, i, finalment, la cirereta del pastís: la declaració d’independència. I més i més previsions que, tot i que en un primer moment em van semblar massa agosarades, ara ja no m’atreveixo a descartar.

Estic convençut que el motiu de l’encert de l’autor es basa en un coneixement molt acurat de la situació real, com es pot comprovar, també, en els paràgrafs que dedica a descriure-la. A més de l’obstinació de Rajoy, peça clau de l’estratègia, Delgado també descriu amb arguments molt difícils de contestar la impossibilitat pràctica de suspendre l’autonomia catalana, quin és el marc internacional i quines seran les seves reaccions (només aquí em sembla, encara, massa optimista —i mai no havia desitjant tant equivocar-me!), així com la principal diferència entre el procés català i els casos quebequès i escocès.

Compte, però, que el més greu estaria per arribar: Delgado també preveu l’ús de la força («Veurem l’exèrcit al carrer», afirma) i, com que ja ens han enviat forces especials de la Policia Nacional per reprimir les manifestacions en defensa de la consulta, crec que l’escàndol internacional a què es refereix podria arribar en qüestió de setmanes, dies, potser hores.

Si escoltem Rajoy, tot està prohibit. A veure si és justament per estar prohibit que acabarà sent possible.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La profecia de Manuel Delgado

  1. Josep Lladonosa Capell ha dit:

    El que puc dir és: Endavant amb el procés, i “sense escrúpols”!!!! ;-)

  2. Aquesta és la idea! :-)

  3. Retroenllaç: Una simple formalitat administrativa | El Cau de l'Ós Bru

Els comentaris estan tancats.