Responent al manifest dels 300

Probablement ja haureu llegit o, com a mínim, sentit comentaris sobre l’anomenat «Manifiesto de los 300» (una referència als espartans de Leònides? espero que no, seria ridícul quan es tracta d’oposar-se a una petició democràtica i pacífica) o «Decidamos ¡no a la independencia!». Com que es tracta del primer argumentari que trobo en contra de la independència (sí, el primer) i he vist que no és gaire extens, em prenc la llibertat d’intentar desmuntar-lo paràgraf a paràgraf (només n’hi ha vuit, tranquils).

Paràgraf 1

No, no és veritat que els catalans patim els mateixos atacs i retallades que els andalusos, els canaris o els extremenys. D’entrada, ells no han de defensar la pròpia llengua a cada pas; a ells no els posen traves per aprendre la pròpia llengua a les escoles; a ells no els critiquen per voler la retolació de cartells i productes en la pròpia llengua.

I tampoc no patim el mateix empobriment: a nosaltres, l’estat ens sagna uns 18.000 milions d’euros a l’any i ens en torna menys de la meitat, mentre que les balances fiscals són favorables a altres comunitats (parlem del cas concret d’Extremadura?).

Paràgraf 2

No és cert que totes les retallades que patim els catalans siguin per ordre de Washington (a veure: Washington imposa la seva voluntat a tothom, tret de la Xina i de Rússia; ah, i de Cuba, sembla) o de Berlín: ni els uns ni els altres no han aconsellat mai els governs espanyols (no és cosa només del PP, el PSOE ho feia igualment) que desmuntessin Catalunya, el principal motor econòmic de l’estat espanyol. De fet, crec que la senyora Merkel comença a veure clar que no cobrarà mai el deute espanyol si la independència de Catalunya no és pactada.

Paràgraf 3

Mas i Rajoy, dues cares de la mateixa moneda? Només en política social, sí. Però, d’on han tret que, en una Catalunya independent, Mas continuaria sent president? Insinuen que Mas pretén esdevenir president vitalici? O que Catalunya no serà una república, més democràtica (espero) que la postfranquista Espanya?

Els que sí que han demostrat ser dues cares de la mateixa moneda són el PP i el PSOE, votant gairebé sempre en el mateix sentit (i sempre en el mateix sentit quan el tema votat era Catalunya). No ho acaben de demostrar amb el paripé (no es pot definir d’altra manera) amb que han col·locat al Cañete de comissari europeu?

Paràgraf 4

Home, per fi un paràgraf que comparteixo en tot, o gairebé en tot. Els governs de CiU (per cert, per què el manifest intenta personalitzar els atacs en Artur Mas? també es pensen aquests que és Mas qui promou la consulta i qui desitja la independència? els creia millor informats: no deien ser intel·lectuals «catalans» d’esquerres?) han aplicat aquestes polítiques, en línies generals. Ara bé, em sembla que no tots els processos judicials que esmenten han rebut ja una sentència condemnatòria definitiva.

Paràgraf 5

Ho sento, però les preguntes retòriques m’agraden molt i mai d’estic de contestar-les: «¿Qué hace nadie que se diga de izquierdas yendo de la mano de esta gente?» Fotre! I que hi fa ningú que es digui d’esquerres anant de la mà de PP, C’s, UPyD, SCC, Falange Espanyola…?

Afirmen que és fals que la independència de Catalunya hagi de crear millors condicions per al canvi polític i social en tot l’estat espanyol. Home, no crec que això ens hagi de preocupar als catalans un cop independitzat; tanmateix, tots tenim familiars i amics en Espanya, de manera que, sí, una mica (o més que una mica), sí que ens preocupa. Així que, encara que ells no ho argumenten enlloc, jo sí que ho tractaré de fer.

El cas és, però, que això dependrà dels espanyols: quan deixin de perdre temps i recursos en enfonsar la Catalunya independent, podran centrar-se en solucionar llurs problemes. I, si són capaços de deixar enrere rancúnies i complexos, potser arribaran a comprendre què és el que ha portat a Espanya al col·lapse (poc hi manca, dissortadament) i quines mesures han d’aplicar per sortir-se’n. I, no, no dic que les solucions catalanes (si les trobem i si ens donen bons resultats) els hagin de servir de res: Catalunya i Espanya són molt diferents.

Afirmen, també, que només aconseguirem dividir i enfrontar el poble català amb si mateix i amb la resta del poble espanyol (petita contradicció en termes: si admeten l’existència del poble català, com és que, tot seguit, l’inclouen com a part del poble espanyol?).

Tanmateix, fins jo he pogut observar, el poble català està més unit que mai, tant en percentatges de favorables a la consulta, com de dispostos a acceptar-ne el resultat, sigui quin sigui. Però també units en la diversitat: o no són diversos CDC i ERC, UDC i CUP, o tots ells i ICV? I bé que treballen plegats (de moment: toquem ferro…) per aconseguir realitzar la consulta, tot i les dificultats.

I, a veure, els interessos comuns amb Espanya no em semblen clars (o sí): Espanya només ens vol per l’interès; no ha mostrat mai comprensió cap al fet diferencial més bàsic i evident, la llengua; no fan més que menysprear-nos públicament a tots els nivells (parlem de la frustrada presentació de Victus al Instituto Cervantes, per citar-ne només un exemple recent?).

Ara bé, els lligams afectius i familiars no crec que es trenquin. En qualsevol cas, crec que no serem els catalans a barrar les fronteres amb Espanya; en canvi, el govern espanyol (en aquest cas, sí: el del PP) té una certa dèria en blocar fronteres, sigui a Melilla amb Marroc, sigui amb Gibraltar.

Paràgraf 6

El pretés rebuig majoritari a la dependència de la Troika, què voleu que us digui? jo no el veig enlloc quan, a Europa, hi ha una majoria conservadora, liberal i socialista que vota en bloc, o pitjor encara, que es van tornant en els vots per acabar repartint-se les prebendes (una salutació afectuosa al senyor Cañete, un altre cop, i una felicitació als representants del PSOE per la magnífica representació teatral que ens han oferit aquests dies). I, la veritat, això tampoc no té gaire a veure amb la qüestió que ens ocupa: hi ha molts motius per voler independitzar-no d’Espanya, i aquest no em sembla el que preocupa a més catalans.

Diuen que volen lluitar, units, per una Catalunya i una Espanya diferents, «millors». Ah, molt bé. I què han fet en els darrers 35 anys per aconseguir-ho? No res? Aleshores, per què ho haurien de fer ara? Alguna cosa, però no els ha sortit bé? I, doncs, per què haurien de ser, ara, menys ineptes que abans?

Paràgraf 7

Amb aquest, hi estic d’acord a mitges: sí, una Catalunya millor i més justa només serà possible amb plenes llibertats i reconeixement de la identitat pròpia. Però això només serà possible en una Catalunya independent, perquè ja hem experimentat, durant massa anys, el que vol dir, en realitat, el marc de l’Espanya sobirana que defensen; ja sabem què vol dir, a Espanya, progrés, pluralitat, democràcia i unitat. Ja ho sabem, massa bé i tot, i no ens interessa gens ni mica continuar-hi.

Paràgraf 8

Aquí, no hi puc estar més d’acord: la unitat ha de ser solidària (fins ara, opino que no ho ha estat) i voluntàriament decidida (i aquí no hi valen opinions: Castella es va annexionar Catalunya com a conseqüència de la guerra que vam perdre, i no hi ha més a dir). Acaben cridant a votar NO el 9 de novembre i, per aquest motiu, més el fet d’haver presentat un argumentari, em mereixen un respecte que no els negaré: el respecte que es guanya tot aquell que defensa els seus drets i les seves idees de manera pacífica i democràtica.

Per cert, el mateix que portem fent els independentistes i els no independentistes partidaris de la consulta des de fa molt de temps.

Trobo a faltar els auguris fúnebres habituals («Cataluña se hundirá en la miséria o se perderá entre las galáxias…»): potser s’han plantejat que, en realitat, és molt probable que ens vagi millor sent independents; o potser han recordat que cap de la vintena llarga d’estats que s’han independitzat d’Espanya no ha demanat mai tornar-hi, el què vol dir que no els ha anat tan malament. Bon senyal, tant pel seu bon seny com pel que representa per a les nostres expectatives.

Ja tenia ganes, això sí, de trobar arguments pel NO (més enllà del patètic «¿y donde jugará el Barça la Liga?»).

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.