Davant del 12 d’octubre

Un any més, els feixisme espanyol es disposa a envair Catalunya el 12 d’octubre. Anomenat, ara, «Día de la Hispanidad», en temps de l’infame dictador (tots els dictadors ho són, però cal recordar-ho de tant en tant: hi ha gent que se n’oblida i gent que vol s’hi oblidi) s’anomenava «Día de la raza», amb fortes i evidents connotacions nazis. L’excusa n’és el descobriment d’un continent que, amb molta probabilitat, ja havien descobert alguns navegants europeus aquell mateix segle; un continent on els víkings havien establert una petita colònia al voltant de l’any 1000; un continent que era l’únic món conegut per als seus habitants que, més que «descoberts», sospito que es van sentir envaïts i, posteriorment, massacrats.

Amb aquesta excusa (la celebració d’un espoli i d’un genocidi disfressat de missió civilitzadora), demà, un any més, grups d’espanyols espanyolistes (cal especificar-ho perquè no tots els espanyols ho són) i, en molts casos, feixistes, envairan Barcelona i es manifestaran en contra de la realització de la consulta. Atenció, no defensaran el NO en la consulta, sinó el NO a la consulta; o, per a ser més exactes, el NO a Catalunya (amb l’esperit democràtic que els caracteritza i que ja coneixem massa).

D’una banda, això ens hauria d’alegrar: els feixistes saben que, a Catalunya, són una minoria residual, irrisòria i rebutjada per la societat en massa; per això han d’importar feixistes d’allà on són més abundosos. Però, és clar, no és cosa de quedar-nos creuats de braços: quina hi hauria de ser la nostra resposta?

En la meva opinió, és una pèrdua de temps organitzar qualsevol tipus de contramanifestació: els feixistes són professionals de la violència, saben com provocar-la i com gestionar-la (i, segons com, les forces d’ordre públic no sempre intenten gestionar-los —mireu les esvàstiques que es van mostrar a València, el 9 d’octubre, a pocs metres del president Fabra sense que la policia mogués un dit per evitar-ho). Si compartir carrer amb aquestes bèsties, rebrem els cops i ens en donaran les culpes.

És per això que sóc partidari de fer-los el buit: deixar els carrers deserts, com en una ciutat morta (en realitat, com en una ciutat en dol per la vergonya que hi porten aquests visitants indesitjats). I, a més, penjar senyeres, estelades i cartells de rebuig a les façanes: «NO SOU BENVINGUTS».

Dissortadament, vivim en un estat que encara no ha condemnat el feixisme; vivim en un estat on l’apologia del feixisme no es considera delicte. Vivim en un estat que no ha tallat els lligams amb la dictadura franquista, un estat on els cadells de Franco encara es presenten a les eleccions (i, atenció, les guanyen).

Podem aprofitar el 12 d’octubre (i espero que aquest sigui en darrer) per mostrar que nosaltres no som d’eixe món: donem-los l’espatlla i fem-los el buit (i un gran mural ensenyant-los el cul tampoc no estaria malament).

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Davant del 12 d’octubre

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Quanta raó… com altres vegades.
    Entre moltes altres coses, com bé dius, el gran problema de l’estat espanyol és, no només no haver condemnat el franquisme, sinó no haver-se’n deslligat d’ell. No conec cap altre lloc on no hagen renegat d’un passat dictatorial ni de règims feixistes; en canvi a Espanya n’hi ha qui se’n vanten, i així anem.

    Com bé diuen alguns, el #12O res a celebrar!

Els comentaris estan tancats.