Voluntaris

Farà prop de 20 anys, un valencià m’explicava que el gran avantatge de Catalunya eren els voluntaris: quan algú proposava qualsevol tipus d’acció cultural, social o política pel bé de la societat, encara no havia acabat de fer-ne públic el projecte i ja tenia un gran grup de voluntaris fent cua a la porta per participar-hi i portar-lo endavant. En els darrers anys, ANC ha estat una prova vivent d’aquesta afirmació (però no l’única, és clar), i cada cop estic més convençut que el meu amic tenia raó.

Tan convençut n’estic que, quan el govern català va demanar voluntaris per representar l’administració en la consulta (emparada en la Llei de consultes i en el decret de convocatòria), m’hi vaig inscriure. Ara, que la consulta canvia cap a «una altra cosa» des del punt de vista legal, però que manté dia i pregunta, espero amb ànsia que s’activi l’apartat corresponent a la pàgina participa2014.cat per tornar-ho a fer.

En principi, serà la participació, que confio que serà massiva, la que donarà força i pes polítics a la consulta. Tanmateix, m’il·lusiona pensar en el nerviosisme que una allau de voluntaris (per exemple, obtenir-ne tots que hi cal en menys d’una hora i doblar aquesta xifra abans que acabi el dia) pot despertar en les files unionistes. Crec que cada dia aprenc més sobre el significat i la importància del concepte «voluntaris», i que la «diferència» catalana que apuntava el meu amic fa tants anys és quelcom de positiu i que paga la pena de conèixer i de viure.

Ara és l’hora. I el 9 de novembre és el dia.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.