Programari Lliure: amor a gran escala

No celebro el 14 de febrer com a dia de l’amor: sóc valencià, el 9 d’octubre, dia de la Mocadorada és el meu dia tradicional de l’amor. Com a català, el celebro el 23 d’abril, la Diada de sant Jordi i trobo un plaer especial en el fet que coincideixi amb el Dia del Llibre. Però aquest santet tan valent de meitat del febrer em resulta massa fred i massa comercial: no em diu res.

Tanmateix, els de la Free Software Foundation es van empescar fa uns anys la campanya del Dia de l’Amor al Programari Lliure i, la veritat, m’ha fet gràcia. M’hi adhereixo i tractaré de col·laborar-hi amb aquest article.

 

Dia de l'Amor al Programari Lliure

Dia de l’Amor al Programari Lliure. Banner de la FSF, no n’he troba la llicència, però, tenint en compte la procedència i l’objectiu, suposo que és lliure.

El programari lliure no és pas un concepte informàtic, sinó social i ètic. No hi ha cap diferència entre el funcionament d’un programa lliure i un de comercial o privatiu; de fet, si els esbudelléssiu i en comparéssiu el codi, hi trobaríeu les mateixes tirallongues de símbols estranys i mots en anglès, i no els sabríeu distingir. El cas, però, és que no els podreu comparar: mentre que el codi del programari lliure és públic, el del privatiu és secret.

El programari privatiu se centra en l’obtenció de gran guanys monetaris a través de la venda de llicència d’ús (no, si heu pagat pel Windows 8, la còpia que teniu a l’ordinador no és vostra: teniu permís d’usar-la sota certes condicions, però no és vostra). En canvi, el programari lliure (tot i que també genera activitat comercial) se centra a oferir unes eines que tothom pot fer servir lliurament, compartir i millorar.  El programari lliure té, doncs, una gran vocació social.

El cicle d’un programa lliure, esquemàticament, podria anar així:

  1. algú és conscient d’una necessitat (sovint en primera persona) que cap programa satisfà; aquest algú elabora un primer programa que la soluciona (o convenç algú altre perquè ho faci, gratuïtament o pagant-li pel seu treball);
  2. aquell primer algú, que ja ha solucionat el problema que tenia, decideix publicar el programa obtingut sota alguna llicència lliure: això vol que, a partir d’aquest moment,
  3. qualsevol podrà copiar i utilitzar el programa lliurement, qualsevol podrà revisar-ne el codi, qualsevol podrà millorar-lo o modificar-lo per altres finalitats i, després, redistribuir-lo amb les millores incorporades.

A partir d’aquí, el pas tres es pot repetir fins a l’infinit: el programa lliure, a diferència del privatiu, pot millorar i créixer amb les millores de qualsevol persona o grup de persones, sense límit. I pot ser utilitzat, en qualsevol de les seves versions, lliurement.

Els qui només tenen una visió mercantilista de la vida poden pensar que aquell primer algú, que va crear la primera versió del programa amb el propi esforç (o que el va finançar de la pròpia butxaca) és un neci, ja que no només no traurà cap profit si el comparteix d’aquesta manera sinó que, a més a més (si es tracta d’un empresari), estarà regalant a la competència el fruit del seu treball.

Els altruistes, d’altra banda, poden lloar el gest de contribuir a la millora de la societat sense demanar res a canvi. I no els resultarà difícil trobar similituds entre la producció de programari lliure y les activitats d’una ONG.

El cert, però, és que aquell qui va alliberar la primera versió del programa també pot beneficiar-se d’aquesta decisió. Com més general sigui el problema que solucionava el programa, més probable és que algú altre es prengui la molèstia de corregir-lo, millorar-lo, completar-lo, ampliar-lo. Si el primer l’havia alliberat sota llicencies com les GPL, s’assegura que les versions derivades també es distribuiran sota aquestes llicències i, per tant, les podrà utilitzar lliurement; és a dir, haurà posat en marxa un sistema col·laboratiu de treball del què també es beneficiarà.

Imatge de Wikipedia Foundation subjecte a la llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir Igual 3.0 No adaptada.

Imatge de Wikipedia Foundation distribuïda sota la llicència CC BY-SA.

Alguns projectes de programari lliure tenen efectes més visibles que altres sobre la societat. Potser el més conegut és el de la Wikipedia, l’enciclopèdia en línia que tothom pot consultar gratuïtament en més de 250 llengües (i on la versió en català, Viquipèdia, destaca per les seves vitalitat i qualitat). Wikipedia funciona sobre el programari MediaWiki, publicat sobre llicència GPL, cosa que permet que qualsevol el pugui utilitzar per construir la pròpia wiki.

La Wikipedia, amb alguns matisos que la pràctica ha aconsellat introduir, continua fidel a l’objectiu original: proporcionar una enciclopèdia que tothom pot consultar, editar i, per tant, millorar. És a dir, posar el coneixement universal a l’abast de tothom amb l’ajut de tothom que hi vulgui col·laborar. A més a més, Wikipedia és molt exigent pel que fa a l’objectivitat (els articles basats en l’opinió personal poden ser desautoritzats i, si escau, eliminats), i allibera els propis continguts sota llicències lliures (GPL i Creative Commons) amb la qual cosa qualsevol els pot emprar i citar.

A hores d’ara, els resultats no es poden discutir: més de 15 milions d’articles i més de 50 milions de visites per dia (2005) no es poden reduir a mera anècdota. Pel que fa a la qualitat, la revista Nature va establir, en un estudi que va dur a terme el 2005, que la qualitat dels continguts de Wikipedia ja igualaven la dels de l’Enciclopèdia Britànica (aquesta, però, va replicar que no estava d’acord amb la manera que com s’havia dut a terme l’estudi).

Però, el més important de la Wikipedia és la comunitat humana que hi ha al darrere: milers de persones d’arreu del món que participen altruistament en la confecció de l’enciclopèdia; que recullen desinteressadament material audovisual i l’aporten al projecte; que completen, esmenen i milloren les aportacions d’altres persones; que ajuden, orienten i guien els debutants en projectes educatius. Més enllà del producte final (sempre en procés de millora) que tothom pot consultar lliurement i gratuïta a la xarxa, n’hi ha un altre de més profund, de formació humana i social a través de la participació desinteressada.

Wiquipedia és, doncs, un exemple de com el programari lliure contribueix a construir una societat millor a través de la formació de generacions més sensibles a les necessitats d’altri, altruistes i desinteressades, disposades a esmerçar part del propi lleure per construir una societat on el coneixement estigui a l’abast de tothom. Wikipedia, però, no és l’únic cas: ni ha d’altres, ni ha molts exemples d’usos socials del programari lliure, i estan canviant el món.

Per això, quan utilitzo programari lliure, sento que rebo l’amor de milers, de centenars de milers de persones, potser de milions. Quan hi col·laboro (en general, traduint o corregint traduccions), torno aquest amor a la humanitat i m’hi reconcilio.

Si el programari lliure no és amor, i amor universal, ja em direu què és.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.