Vaga d’estudiants sense permís patern

La setmana vinent, els dies 25 i 26 de febrer, es durà a terme una vaga d’estudiants contra una de les resolucions més polèmiques de l’actual Ministerio de Educación: l’anomenat decret 3+2. El Sindicat d’Estudiants la convoca; al centre on treballo, es durà a terme el dijous, 26.

Cal recordar, però, que aquesta és la primera vaga d’estudiants (crec) que se celebra després que el Tribunal Supremo avalés, el passat 12 de gener, el dret a la vaga dels alumnes a partir de 3r d’ESO sense haver de menester el permís patern. El Tribunal Suprem interpretava, així, l’article 8 de la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE), en contra d’un decret de la Generalitat Valenciana del 2008, que, en canvi, exigia aquest permís.

Els sindicats d’estudiants catalans han reclamat que s’adeqüi la LEC (que també estableix la necessitat del permís patern) a la LOCE, basant-se en el fet que aquesta última és de rang superior (llei orgànica). Ara mateix, però, sembla que l’aplicació de la norma no és uniforme: si escorcolleu una mica per la xarxa, hi trobareu centres catalans on aquest permís ni tan sols no es demana i centres on, si l’alumne no el presenta signat pels pares, el dia de vaga computa com a campana.

Pot semblar que aquest tema del permís patern és anecdòtic; però, si ens hi fixem una mica, veurem que es tracta d’una estratègia dels governs autonòmics per retallar tant com sigui possible la participació en les vagues d’estudiants. És una mostra, doncs, de com els governs ens treuen, dia a dia, drets que han costat la lluita de moltes generacions, sempre amb la intenció de transformar-nos cada cop més en súbdits i menys en ciutadans.

Però, aquest detall –insisteixo, important– no ens ha de fer perdre de vista el motiu principal d’aquesta vaga concreta: l’atac a la classe treballadora a través del 3+2, una estratègia que devalua els títols universitaris i que fa imprescindible cursar uns postgraus molt cars. Afegit a la crisi, que ja fa ben difícil que una família treballadora pugui mantenir els fills a la universitat, aquest és l’enèsim atac per augmentar la diferència entre les classes altes i les baixes, deixant aquestes impossibilitades d’emprar els estudis com a «ascensor» social.

Per tots dos motius, vull expressar la meva més total i absoluta adhesió a la vaga d’estudiants, així com el desencís en comprovar que els sindicats de professors no s’han afegit a la convocatòria: malament podrem defensar com cal el sistema educatiu si estudiants, famílies i docents no anem tots a una.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.