El despropòsit dels TREC

Un cop més, m’he vist obligat a participar en el despropòsit dels TREC, una moda pedagògica que, si no vaig errat, només es perpetra a Catalunya. Per als qui no la coneixen, es tracta d’un treball obligatori, equiparat a una assignatura normal, que els alumnes de batxillerat han de dur a terme entre 1r i 2n curs.

TREC significa Treball de RECerca. En teoria, cada alumne, sota la direcció d’un tutor, ha de desenvolupar, entre finals de febrer de l’any que cursen 1r i mitjans de gener de l’any següent, una investigació sobre un tema concret (de la seva elecció) i materialitzar-la en forma de treball escrit. Finalment, han de defensar el treball realitzat davant d’un tribunal format pel tutor i altres dos professors.

Si esteu a la moda pedagògica, sabreu que els objectius principals d’aquest treball són familiaritzar l’estudiant amb els procediments per realitzar una recerca amb criteris científics, desenvolupar-ne la maduresa i el sentit crític, així com la responsabilitat i el treball autònom. I, sí, els objectius em semblen d’allò més escaients.

O m’ho semblarien, si no fos perquè molts dels estudiants de batxillerat (calculo que més del 50% entre els del centre on treballo) no cursen aquests estudis perquè volen, sinó per manca d’oferta en Formació Professional (o per la pressió paterna, que té el mateix efecte). Es tracta d’una quantitat d’alumnes (insisteixo: el percentatge que apunto es fruit de la meva observació subjectiva) que, en molts casos, ha obtingut el graduat en ESO pels pèls, sovint amb mancances importants. I, tanmateix, se’ls exigeix el mateix esforç (i el mateix resultat) que als alumnes que opten clarament per un futur que passi per la universitat. I no trobo just.

No ho puc trobar just perquè se’ls està obligant (a aquest subconjunt d’alumnes que haurien optat per FP) a realitzar un treball que no els resulta atractiu, que no troben útil, que no entenen i que, en general, els ve gran, molt gran. No ho puc trobar just perquè se’ls està obligant a fracassar.

Tampoc trobo just que, a l’hora de programar la càrrega lectiva anual dels professors, no es tinguin en compte aquestes tutories: els professors no disposem d’hores específiques, al nostre horari, per dur-les a terme (per més que, administrativament, quedin integrades dins de les hores d’atenció personal), de manera que, en la pràctica, surten de les nostres hores de pati (hores que no es comptabilitzen com a treball, sinó com a descans).

En aquestes condicions, són molts els alumnes que no arriben a copsar el significat de «criteris científics» i, en lloc de fer un treball de recerca sobre, per exemple, Hàbits socials dels delfins, acaben fent una redacció de 60 pàgines sobre el tema Els delfins són molt cuquis i m’agraden molt.

Davant d’aquest desgavell, no em sorprèn la quantitat de professors que, tot i dedicar tant de temps com els és possible a tutoritzar aquests treballs, acaben per desentendre-se’n dels resultats i tendeixen a avaluar-los generosament (no fos cas que arribessin a suspendre’n algun: encara els tocaria continuar tutoritzant-los fins al juny!).

I, tanmateix, m’agrada el concepte del TREC. Trobo que seria molt fàcil convertir-lo en una activitat útil, molt útil per als futurs universitaris. Caldria, això sí, que només cursessin batxillerat aquells alumnes que hi estan preparats i que ho desitgen. En la pràctica, caldria augmentar l’oferta de places en FP i igualar-lar a la demanda: caldria que, al costat de cada institut de batxillerat, n’hi hagués un altre de formació professional amb una dotació realista de places.

Com que això no es farà mai (cap govern s’ha pres, fins ara, l’educació com un prioritat nacional i no crec que cap govern sigui suficientment intel·ligent com per fer-ho), es podria, per evitar més situacions kafkianes:

  1. retirar-hi el caràcter obligatori;
  2. atorgar-hi un valor de bonificació respecte a les PAU;
  3. reconèixer-ne adequadament el pes dins dels horaris dels professors.

Amb el primer punt, evitaríem la humiliació que representa per a molts alumnes aquest fracàs inevitable. Amb el segon, l’interès i el valor formatiu per als futurs universitaris sortirien reforçats. Amb el tercer, els professors podríem fer la nostra feina amb major eficàcia i, és clar, amb millors resultats per als alumnes.

Dissortadament, els manaires  del Departament d’Educància no sembla que hagin dirigit mai un TREC, o potser fa molts lustres des del darrer que van dirigir. Ho sento pels meus alumnes.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.