Rita Barberà, «el caloret» i els drets d’autor

A mesura que ha passa la setmana, més convençut estic que les interpretacions, oficials o no, sobre els fets de la Crida i «el caloret» són incorrectes.

D’una banda, no em resulta versemblant la versió popular, immediata: no puc imaginar-me una Rita Barberà fent un dels discursos més importants de la festa fallera (ni cap altre) sota els efectes de l’alcohol, com s’ha insinuat en les xarxes socials. Caldria ser molt estúpid per fer una cosa així i, la veritat, una dona que es manté com a alcaldessa de la tercera ciutat de l’estat des de fa 24 anys, que aconsegueix sempre majoria absoluta i que és una de les figures més valorades del PP (i, sens dubte, la més sòlida), no crec que hagi caigut en aquest error.

La versió oficial («me quedé en blanco»), en canvi, només em sembla improbable. Tot i això, reconec que pot haver tingut un mal dia, com ella mateixa afirma. Però… no em convenç. En més d’una ocasió he pogut observar-la en actes públics; altres oradors intervenien abans, fent llurs discursos, mentre ella atenia el públic present i saludava personalment la major part dels assistents. Després, com a alcaldessa i amfitriona, feia el discurs de cloenda i, per a sorpresa meva, n’improvisava un d’allò més coherent amb què responia, una per una, totes les al·lusions o comentaris dels oradors anteriors: sempre m’he preguntat com s’ho havia fet per escoltar-los i per anar «dissenyant» la seva resposta mentre parlava amb tothom. Així, doncs, que es quedés en blanc, tot i possible, em sembla poc probable.

Més aviat, estic disposat a pensar que tot ha estat planificat, des de la primera síl·laba del seu discurs caòtic i antigramatical fins a l’última. Però, amb quina finalitat? Quina estratègia podria portar un polític a fingir una clavada de pota com aquesta?

En primer lloc, cal tenir en compte que la major part dels votants de Rita Barberà no senten cap simpatia pel català (ni encara que hi canvieu el nom dient-ne valencià: els pocs que el parlen, fan gala de parlar-lo malament i sempre donant preferència a l’espanyol [sic]), de manera que no corria el risc de perdre vots pel fet de maltractar la nostra llengua.

Sí que podia ofendre, i molt, un nucli de votants ben important, el del món faller, que es podia sentir molt molest per aquella intervenció tan poc decorosa. Tanmateix, amb les excuses presentades per la mateixa Barberà el dia següent (en castellà, i excusant-se en primer lloc pel fet d’haver quedat malament en «un dia tan importante para el mundo fallero», atenció al detall, que no s’ha excusat per no saber parlar en valencià) semblen haver quedat contents. En molts casos, sospito, fins i tot ho van trobar divertit i no apreciaven que hi calgués cap disculpa.

Però, tot i així, suposant que els riscos estaven controlats, quins n’eren els possibles beneficis? Aquí, entrem en el terreny sempre perillós de les hipòtesis; però, en fi, m’hi arriscaré i us en proposaré alguns:

  • mostrar —un cop més—, de cara a la cúpula del partit, que el català l’importa un rave i que ella és més espanyolista que Fraga;
  • reforçar la imatge de polític proper i humil, que s’equivoca i demana excuses, un polític una mica folklòric i bastant populista;
  • aconseguir publicitat gratuïta (a Youtube, el vídeo del destarifo lingüístic porta gairebé 2 milions de visites; a Vilaweb, han fet una recopilació de versions musicals que poden fer furor durant les falles —època preelectoral— i més enllà);

Reconec que el primer punt és totalment superflu: ni Rita Barberà ni cap representant del PPCV necessita tornar a demostrar-ho. El segon no és més que la reafirmació del seu carisma: ignoro si els assessors d’imatge li han aconsellat que el reforci; però, en època d’eleccions, això sempre va bé.

En canvi, el tercer punt no és gens menyspreable: recordeu aquella dita de «que parlin de mi, encara que sigui bé»? Doncs, per aquí van els tirs: doña Rita ha aconseguit, un cop més, que el seu nom soni arreu del País Valencià i part de l’estranger. I més que sonarà, sobretot si alguna de les cançons que ha recopilat Vilaweb esdevé cançó de les Falles —o, els déus no ho vulguin, canción del verano.

Si fos així, ja us ho dic jo, doña Rita exigiria cobrar els drets d’autor, i no dubteu pas que els cobraria; de manera que, si no voleu acabar sufragant indirectament la propera campanya electoral del PPCV, us aconsello que no les feu sonar, aquestes versions —almenys, no en públic.

Ah! i comenceu a recopilar els vídeos del Xavi Castillo, que aviat seran de col·leccionista: sembla que s’ha rendit i abandona el personatge.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Rita Barberà, «el caloret» i els drets d’autor

  1. l'Ours ha dit:

    Es donar massa intel.ligencia a l’executiu del PP de Valencia !

  2. Doncs, ahir, en la primera mascletada, els dirigents del PP ja lluïen la xapa «I love caloret faller»: si això no és girar la truita amb habilitat, ja m’explicaràs…

    http://www.vilaweb.cat/noticia/4233956/20150302/love-caloret-faller-lestrategia-pp-capgirar-lefecte-rita-barbera.html

    Intel·ligència, no sé; astúcia, no ho dubto.

Els comentaris estan tancats.