Ser d’esquerres i usar Apple

Fa una estona, el compte de Twiter de Joan Herrera (@herrerajoan) ha publicat una piulada sobre els resultats en un videojoc.

joanerreraAls pocs minuts, Herrera ha demanat disculpes tot atribuint la piulada al seu fill. Tot plegat, una imatge familiar que, pel que em conten els amics que ja exerceixen de pares, és bastant freqüent. Fins aquí, un incident sense importància (per més que molts tuitaires n’hagin fet burla per la puntuació obtinguda).

Tanmateix, en mirar-me el tuit amb una mica d’atenció, m’ha cridat poderosament l’atenció una sigla: iOS. És a dir, que el flamant dirigent d’un conegut partit d’esquerres fa servir un iPad o un iPhone, els famosos gadgets de la marca de la poma mossegada, una marca coneguda com el Lacoste del sector digital.

Evidentment, el senyor Joan Herrera pot fer servir l’andròmina que li vingui de gust —fins i tot els polos Lacoste, només faltaria. Tanmateix, fa lleig que un líder d’esquerres i ecologista utilitzi els aparells d’una marca especialment cara, famosa pels suïcidis dels treballadors en les seves fàbriques i que basa els seus aparells en l’ús del programari privatiu.

Aquest darrer aspecte és, en la meva opinió, molt més rellevant que el preu de l’aparell o que la seva imatge de marca: és una imprudència que un líder polític, del partit i de la ideologia que sigui, confiï les seves dades (hem de suposar que personals, però probablement també les del partit i les dels càrrecs públics que ocupa) en mans d’una multinacional estrangera que utilitza programari privatiu, tancat, és a dir, que ningú no pot saber com gestiona aquelles dades.

A més a més, després dels casos Wikileaks, Manning i Snowden, hi ha indicis (per no dir proves contundents) que apunten que aquesta empresa cedeix les dades dels usuaris a diverses agències dels EEUU (i no seria l’única a fer-ho) quan aquestes les demanen.

El problema, però, és que aquest cas és només la punta de l’iceberg: molts dels nostres líders polítics empren els productes de la glamurosa poma mossegada. Però, també el sistema educatiu públic en fa un ús cada cop més abundant i, per tant, cada cop més perillós, ja que pot deixar les dades acadèmiques dels nostres alumnes en mans desconegudes i incontrolables.

Al final, tenim sempre el mateix problema: la manca de consciència dels nostres polítics (reflex de la manca de consciència de la nostra societat) dels perills, sobretot en el camp de la privacitat de les dades, que representa l’ús del programari privatiu per part de les institucions públiques. Esperem que, a poc a poc, vagin reflexionant, prenent-ne consciència i migrant cap al programari lliure.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.