El mòbil a classe: primer assaig

Fa pocs dies vaig comentar l’informe del Consell Escolar de Catalunya que recomanava obrir les portes de l’aula al mòbil. Vaig ser molt crític, sobretot amb el suport que podem esperar del Departament d’Educació. Tanmateix, la idea no és necessàriament dolenta i, a més a més, és inevitable.

Ahir, doncs, vaig voler fer-ne un primer assaig amb un grup de 1r de BAT, en l’assignatura de Llengua catalana i literatura, aprofitant la celebració del Dia de la poesia catalana a Internet. Bastant improvisat, ho reconec; però, ja he dit que es tractava d’un primer assaig.

El pla era molt senzill, rudimentari:

  1. esbrinar quants alumnes disposaven de mòbil amb accés a Internet i, en cas de superar el 50% (perquè poguessin treballar per parelles), continuar;
  2. explicar-los en què consistia el Dia de la poesia catalana a Internet i convidar-los a seguir les tres etiquetes que s’hi estaven emprant (#poesiacatalana, #piulempoesia, #jollegeixo);
  3. cada cop que trobessin un fragment de poema o una reflexió que els cridés l’atenció, l’havien de copiar en un full (amb la indicació de l’autor de la piulada i l’autor dels versos).

Durant uns deu minuts, el grup s’ha dedicat a aquesta tasca amb atenció, sense fer escarafalls, amb la mateixa normalitat amb que realitzarien un treball per parelles de forma tradicional, amb paper i bolígraf. Passat aquest temps, ens hem dedicat a posar en comú el que havien trobat i anotat.

Han anat llegint en veu alta els fragments que els han cridat l’atenció, mentre jo anotava en la pissarra els resultats com si fos una votació, de manera que hem pogut localitzar els fragments més populars (el que més, ha rebut cinc vots: hi ha hagut força diversitat).

Després, hem analitzat en veu alta les coincidències i hem vist que la temàtica amorosa era la que predominava; entre les hipòtesis del per què, m’ha sorprès que, segons els alumnes, la major part dels poemes que llegim a classe tenen aquesta temàtica: ho hauré de revisar.

També han comentat que han tret la impressió de no comprendre o no captar res en molts dels textos que han llegit. Tanmateix, en preguntar-los pels percentatges, tots creien haver captat o comprés alguna cosa en més de la meitat dels fragments, cosa que m’ha cridat molt l’atenció (m’ha semblat contradictori).

Observacions (negatives):

  • en un grup de 22 alumnes, poc més de meitat disposaven de mòbil amb accés a Internet: la visió del CEC segons les quals gairebé tots els adolescents en tenen era, com sospitava, massa optimista;
  • la connexió de dades (no hi ha, de moment, xarxa WiFi oberta als alumnes en el meu centre i dubto que això sigui possible en uns quants cursos) ha resultat massa lenta en un parell de casos i quatre alumnes no han pogut seguir l’activitat amb normalitat;
  • quan havíem passat a la fase de comentari i anàlisi, alguns alumnes seguien aferrats al mòbil (això es pot solucionar amb unes instruccions més clares, és un problema menor).

Observacions (positives):

  • la iniciativa els ha encuriosit, ho han manifestat amb alguns comentaris mentre els explicava l’activitat (amb la rutina, aquesta curiositat minvaria);
  • han estat força atents i concentrats durant la major part de l’activitat, sobretot en la part activa de buscar i seleccionar fragments;
  • a l’hora de comentar el què havien triat i d’explicar-ne el per què, tots els alumnes han participat activament (llàstima que ens ha faltat temps, podria haver donat més joc).

Primeres impressions:

  • els alumnes de batxillerat es podrien adaptar força bé a emprar el mòbil a classe per a algunes activitats concretes;
  • falta esbrinar com reaccionarien si se’ls deixés emprar el mòbil com a eina de consulta a voluntat (consulta de diccionaris o de la Viquipèdia, per exemple) en activitats de redacció o de síntesi;
  • l’absència de WiFi oberta per a aquest ús fa que hagin de pagar el consum de dades: a la llarga, no els faria gràcia (sobretot, als pares, que són els qui paguen la despesa);
  • trobo força improbable que, al meu centre, s’arribi a habilitar WiFi oberta en menys de tres anys (d’una banda, la crisi; d’una altra, professors poc digitalitzats que en farien un ús escàs).

De moment, l’experiència ha sortit molt millor del que esperava (no esperava tanta col·laboració per part dels alumnes): continuaré investigant, assajant i recollint informació i experiència per al dia que el mòbil a l’aula sigui una realitat. Si és que arriba aquell dia.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El mòbil a classe: primer assaig

  1. Retroenllaç: El mòbil a classe: parlen els alumnes | Paraules sense escrúpols

Els comentaris estan tancats.