Les primeres hores amb UbuntuPhone

Ahir ens van portar l’UbuntuPhone que s’ha firat el Jordi: com nens amb sabates noves, vam estripar la capsa i, oh decepció, vam penetrar en el misteri de les targetes SIM, les Micro-SIM i les Nano-SIM. SIMplement, la del Jordi era SIM, però l’UbuntuPhone té dues ranures Micro-SIM i, és clar, no hi cabia (i, per alguna estranya raó, el Jordi no va acceptar la idea de trencar la SIM en dos i clavar cada meitat en una ranura, com ens va suggerir el @josepgallart).

Total, que vam anar a la botiga de telefonia i, en un pis-pas (un pis-pas que va durar una hora, tot s’ha de dir, que hi havia molta cua), ens van fer un duplicat en format Micro-SIM. I un altre cop cap a casa.

Targeta SIM: graaaaaan! Targeta Micro-SIM: petita!

Targeta SIM: graaaaaan!
Targeta Micro-SIM: petita!

Aquest cop sí, vam entaforar la targeta en una de les ranures Micro-SIM amb l’ajuda de la «clau» metàl·lica que podeu veure sota les targetes (les instruccions del minimanual que acompanya l’aparell són bastant clares) i ens vam posar a potinejar amb el primer mòbil comercialitzat amb el sistema Ubuntu.

El procés d’engegada i configuració inicial va ser molt intuïtiu. Un primera pantalla en anglès ens convidava a triar l’idioma de preferència; i, sí, el català hi és, com no podia ser d’altra manera.

Triant la llengua del sistema

Triant la llengua del sistema

El següent pas ens permet triar les opcions de desbloqueig de l’aparell (no bloquejar, bloquejar amb PIN de la targeta o amb contrasenya). Tot seguit, ens mostra les xarxes WiFi disponibles, ens permet de triar-ne una i configurar-la (l’aparell detecta automàticament el tipus de contrasenya).

Una altra pantalla ens permet emprar les xarxes mòbils per detectar la situació de l’aparell, així com habilitar per omissió l’ús de HERE, un sistema de posicionament inclòs en el sistema. També amb la idea que sigui el propietari qui limiti les dades que el sistema transmet, se’ns informa que podem desactivar l’enviament automàtic dels informes d’error a Canonical.

Després d’aquests passos, el sistema està preparat per a funcionar, ens demanarà que introduïm el PIN de la targeta i, tot seguit, ens oferirà una explicació breu sobre el funcionament dels gestos del marges, el camí per accedir a totes les funcions de l’aparell (tot molt intuïtiu).

El primer que veurem serà l’aparat Avui, que ens permet configurar els comptes de diversos serveis i començar a donar a l’UbuntuPhone una mica de vida.

Avui

Avui

De moment, els serveis que podem configurar són Evernote, SoundCloud, Flickr, Facebook, Ubuntu One, Twitter, Fitbit, Instagram, Vimeo i Google. Un cop configurats, l’àrea Avui ens mostra un resum (per exemple, amb els esdeveniments pendents del Google Calendar, amb els darrers correus rebuts, etc.).

Després de configurar els comptes, arribem a l’àrea de Configuració del sistema. A l’opció Llengua i text podeu configurar el teclat en diversos idiomes (a l’hora d’escriure, triareu el que calgui, però és aquí on l’habilitareu); a la banda inferior podreu deshabilitar el So del teclat i la Vibració del teclat (en aquest punt, ja n’estàvem farts).

Configuració del sistema

Configuració del sistema

Tancant la configuració, vam tornar a l’àrea Avui. Per passar a la següent àrea, cal arrossegar la part superior de la pantalla cap a l’esquerra (i retrocedir cap a la dreta: aviat resulta natural): NearBy, que proporciona informació de llocs d’interès i esdeveniments a prop de la situació de l’usuari.

L’àrea següent conté els enllaços a les Aplicacions; podem veure-les totes o separadament, per tipus de treball (Compres, Comunicació, Educació…). Sota les icones de les aplicacions, hi trobem l’accés a la Botiga de l’Ubuntu, el lloc des d’on podem descarregar i instal·lar les aplicacions que ens interessin (similar al Google Play, però trobo que les descripcions de les aplicacions són massa breus, en moltes no s’entén bé per a què serveixen).

Aquest és, ara per ara, un dels punts febles de l’UbuntuPhone: n’hi ha molt poques i, les que hi ha, no permeten «treballar» gaire, són més accessos a continguts i serveis en xarxa, i no sempre funcionen. Per exemple, no he aconseguit encara fer funcionar Uberbag, l’aplicació que permetria accedir als continguts que he emmagatzemat al meu compte de Pocket (però n’hi ha una altra que es diu Pocket i funciona bé :-) ); Evernote tampoc es comporta com deuria (visualitzo les anotacions prèvies, però no me’n surto a crear-n’hi de noves). Hi ha molt per millorar, aquí: espero que aviat es creï una comunitat de programadors per a l’UP i que sigui ben activa.

Després de les Aplicacions, encara hi ha més àrees: Notícies, Música, Vídeo, Fotos, i encara en podem activar més. Però, ja en parlarem, que la cosa és llarga (i encara no sabem fer captures de pantalla!).

Mirant i tafanejant, vam estar trastejant-hi unes cinc hores. La càrrega inicial de la bateria va durar, a més, tota la nit en repòs (no apagada), fins que va fer la seva funció de despertador (una de les més importants i, sense dubte, la més desagradable; per cert, si el deixeu apagat, les alarmes no sonaran). En exhaurir-se la bateria, l’hem deixat carregant poc més de quatre hores, com aconsellava el manual, i, en agafar-lo, hem vist que ja estava al 100%.  Aquesta tarda no li hem deixat un moment de repòs i ja va pel 25% més o menys.

La mida i el pes el fan un aparell còmode de transportar a la butxaca de l’americana. Tot i que la pantalla és petita (4’5 polsades), es veu molt nítida. L’absència de WhatsApp el fan inacceptable per al gran públic (Telegram hi és, però encara no l’hem utilitzat).

Tot i haver silenciat l’escriptura, l’aparell continua vibrant cada cop que toquem la pantalla: probablement, això escurçarà la durada de la bateria, però encara no em trobat d’on desactivar-ho.

En resum, l’UbuntuPhone sobre l’Aquaris 4.5 de bq no és un telèfon que pugui acontentar l’usuari habitual de models amb Android (de l’iPhone no en parlo, no el conec), tot i respondre a les necessitats més bàsiques, perquè hi trobarà moltes mancances. El seu mercat natural, en aquesta fase, són els experts en noves tecnologies (que, un cop satisfeta la curiositat professional, sospito que el deixaran de banda), però, sobretot, la comunitat linuxera en general (no només els ubuntaires) i els defensors del programari lliure: la curiositat i el desig de donar una oportunitat a aquest tipus de producte poden fer que molts (no parlo de proporcions, sinó de quantitats suficients com per mantenir l’interès de bq) adquirisquen i utilitzen aquest model.

De fet, és el nostre cas: militància pel programari lliure (i això que aquest no ho és del tot…). Seguirem informant.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada s'ha publicat en anotacions al marge i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Les primeres hores amb UbuntuPhone

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Moltíssimes gràcies per aquest primer contacte d’urgència que ens has proporcionat als qui encara estem esperant-lo… i per moments penedint-nos d’haver-lo comprat.

    Per cert, si he entès la teua descripció, l’opció d’anular la vibració de la pantalla és al començament, a l’apartat de configuració del sistema (concretament parles de «vibració del teclat», potser no és això el que volies dir).

    Seguim!

    • Giorgio Grappa ha dit:

      Em sap greu desanimar-te, Sisco, però intente ser objectiu. La impressió general, i cada cop ho veig més clar, és que hi ha molta feina a fer, encara; de moment, no pot competir amb un Android 4 (el 5 no el conec). Això sí, sospito que algunes limitacions poden vindre de la part del ferro, que diuen que és una mica vellet, però no t’ho podria assegurar.

      Des dels enllaços del marge esquerro, pots accedir a «Configuració del sistema» en qualsevol moment. A l’apart de «So», a la banda inferior, tens les opcions «So del teclat» i «Other vibrations», que les pots desactivar… Espera, la segona em sembla que no hi era abans de l’actualització: sembla que ja he desactivat la «vibració universal»! Molt bé, un problema menys i, probablement, una mica d’estalvi per a la bateria.

      Seguirem informant! I no et preocupes, que, com a mínim, serveix per telefonar i per enviar SMS, que ja ho he provat :-)

      • SiscoGarcia ha dit:

        Ja és això el que ha de fer un telèfon, però em sembla que fa molt de temps que no faig servir el mòbil per trucar ni per enviar SMS :(

        De tota manera no pateixis, si quan el tinga no em fa el pes sempre el puc retornar (m’ho han dit els de bq).

        Gràcies per la crònica, que és del que es tractava :)

        • Ah, doncs, si el retornes, ja comentaràs com s’han portat els de bq, això també és molt important.

          Hehe, els telèfons mòbils ja no els fem servir per trucar, haurem de trobar-los un nom més més adequat!

          • SiscoGarcia ha dit:

            Tranquil que us ho comentaré.

            I tot i que no els fem servir per trucar sí que els fem servir per comunicar-nos, per tant continuen sent telè«fons» (sí fons entre cometes) o alguna cosa semblant, perquè no se m’acut res més adequat ;)

Els comentaris estan tancats.