UbuntuPhone, la primera setmana

A risc de fer-me pesat, torno al tema i us comento el que ha estat el dia a dia, gairebé rutinari, del meu UbuntuPhone al llarg d’aquesta primera setmana. Passada l’eufòria dels primers dies i acostumat més o menys al funcionament bàsic de l’aparell, ha arribat el moment de veure com es desenvolupa en l’ús normal. Cal dir que, en el meu cas, l’Ubuntu Phone ha substituït un mòbil antiquíssim que només servia per enviar i rebre telefonades i SMS i, per tant, no hi he notat tantes mancances com, per exemple, qui està habituat a un telèfon amb Android. Deixant de banda les descripcions al detall (d’això, ja se n’encarregarà el Giorgio), passo a les «sensacions» generals.

Usabilitat

L’ús com a telèfon és fàcil i intuïtiu; també per enviar i rebre SMS. El que confon una mica al principi són els conceptes de scope (ho han traduït com a «lent», en català, però potser «focus» hauria resultat més clar) i de webapp (aplicació HTML5). Totes dues les podem descarregar des de la Botiga de l’Ubuntu (el magatzem oficial d’aplicacions) i són dos tipus d’aplicació diferents.

Les lents (scopes), si ho entès correctament, són les aplicacions natives de l’Ubuntu Phone. Les podem instal·lar, com he dit, des de la Botiga de l’Ubuntu i les podem tenir activades o desactivades. Si les tenim activades, apareixeran la cadena de lents a què podem accedir arrossegant el dit cap a dreta o esquerra per la pantalla. Si les tenim desactivades, no hi apareixeran; però, podrem trobar-les a l’apartat Gestiona: hi accedim des de qualsevol lent, arrossegant cap a dalt des del costat inferior; allí podrem activar-les (fent clic sobre una estrella en blanc) i les podrem reordenar.

Les aplicacions HTML5 (webapps), un cop instal·lades, les podem engegar des de la lent Aplicacions. També podem marcar-les com a preferides i fer que apareguin en la banda lateral (que invoquem arrossegant des del lateral esquerro) i accedir-hi més ràpidament. Sembla ser que el principal avantatge d’aquestes aplicacions rau en la facilitat per a programar-les, cosa que hauria de permetre de crear-ne moltes en molt poc de temps.

Podem alternar entre la lent activa i les aplicacions si arrosseguem el dit en diagonal des del costat dret: les veurem en perspectiva i, a més, podrem tancar les que calgui «llançant-les» cap a amunt o cap a avall.

Tot això de les lents i de les aplicacions sembla molt complicat, però no ho és pas i hom si acostuma ràpidament, igual que al sistema de gestos de navegació. Anem, però, a l’ús diari.

WiFi

La configuració del WiFi té una limitació greu: només us permet triar la xarxa i introduir-hi la contrasenya: si us cal configurar la IP de l’aparell, els DNS, la màscara de subxarxa o la passarel·la, no hi ha res a fer. És probable que es pugui configurar tot això des del terminal, però, de moment, no me n’he sortit i, a més, no seria una solució còmoda. A més, altres usuaris (@sisco_garcia) han comentat que si canvieu d’un punt d’accés a la xarxa a un altre, la connexió es perd. Un tema, doncs, el WiFi, que cal millorar ràpidament.

Aturades

En alguna ocasió, la interfície no respon, queda com congelada durant alguns segons, i no cal tenir moltes aplicacions engegades perquè passe això. Generalment, només cal deixar passar una mica de temps i el problema desapareix. M’ha semblat observar que això passa, sobretot, mentre l’aparell efectua alguna operació a través de la xarxa, però no ho puc assegurar.

Bateria

És un altre problema: m’ha fet la impressió que dura ben poc, menys d’una jornada normal. Potser és perquè, durant els primers dies, em vaig dedicar a trastejar-hi molta estona i la pantalla consumeix bastant. Amb un ús més moderat, diríem normal, i si tenim la precaució de desconnectar el WiFi mentre no el fem servir, sí que m’ha arribat a durar més de 12 hores.

Col·lecció de lents i aplicacions

En aquest moment, encara n’hi ha poca oferta. Tanmateix, crec haver observat que n’apareixen més cada dia que passa. Tenint en compte que la Botiga de l’Ubuntu es troba en una fase molt inicial, crec que el més important a considerar és el ritme d’aparició de les aplicacions, la varietat i la qualitat.

També tinc molta curiositat per veure com la Canonical popularitza les eines per programar per a l’Ubuntu Phone. Com que la base del projecte és el programari lliure, aquelles eines s’haurien de difondre ràpidament entre els programadors, tant professionals com aficionats.

Personalment, no m’afecta la mancança més senyalada (Whatsapp), i les limitacions al funcionament de Twitter, Telegram i altres no em preocupen gaire. Hi ha gestor per al correu de Gmail, però no hi he trobat gestors per a altres serveix, com ara GMX (això podria canviar aviat, espero) o, més important encara, un client unificat de correu.

La càmera té només les opcions bàsiques: triar entre tres resolucions diferents, disparar foto o enregistrar vídeo, temporitzador i autofoto. Funciona correctament, però no us sé dir si la qualitat és acceptable o no. També han comentat, sempre l’amic Sisco, que no hi ha manera de compartir les fotos per les xarxes socials (Twitter), un altre aspecte a millorar.

Entre les aplicacions, noto a faltar un registrador d’àudio senzill: m’agradaria poder prendre notes de veu, ja que escriure és tan difícil. I, és clar, un teclat virtual més còmode (enyoro el SwiftKey de la tauleta!)

M’ha sorprès molt positivament la versió del client d’Evernote: deixant de banda la incomoditat d’escriure amb el teclat per omissió (i, de moment, únic), l’he trobat molt complet i ben presentat. Això sí, quan hi accedeixes, sempre s’obre per la secció Notes, i jo voldria que ho fes per Recordatoris, i no hi ha, de moment, forma de canviar-ho.

Sempre parlant d’aplicacions enfocades a la producció, les de la família Google comencen a estar bastant completes: no només hi trobem el Gmail (amb diverses opcions), sinó també el Drive, el Calendar (aquest, amb alguna limitació) i el Maps.

Hi ha una aplicació de podcast, anomenada Podbird, senzilla però pràctica, que m’està resultant molt útil. També fa goigs veure que les lents d’accés a premsa internacional són cada cop més nombroses i variades. És clar, també hi trobareu les previsions meteorològiques. Com a entreteniment, l’aplicació de GrooveShark funciona bastant bé.

Conclusió

L’Ubuntu Phone ja incorpora tot el necessari per a funcionar com a telèfon mòbil i no necessitarem dur-ne un altre a la butxaca. El conjunt d’aplicacions que incorpora i que podem instal·lar-hi assegura gairebé totes les funcions que demanem a un aparell d’aquests tipus. El que no hi trobarem, en alguns casos, és l’aplicació concreta que estem acostumats a emprar per a aquella funció.

Així, si volem comparar l’Ubuntu Phone, acabat de nàixer, amb els competidors que porten temps en el mercat i que tenen ja una trajectòria que els ha permès de millorar i adaptar-se als gustos i necessitats de l’usuari, trobarem que el primer mòbil de Canonical i bq porta les de perdre: hi manquen característiques que ja són habituals en altres mòbils. Això sí, el projecte té tot el necessari per posar-se al dia en un temps prudencial. Però, això, no crec que satisfarà l’usuari normal i, naturalment, no voldrà ni fer-ne un tast.

El que ofereix de diferent és la possibilitat d’arribar a convertir-se (no ho és encara, atenció) en el primer mòbil a funcionar sobre una plataforma totalment lliure. Aquest característica diferencial pot atreure els usuaris interessats a defensar la privacitat i seguretat de les pròpies dades (sempre més defensables des d’una plataforma lliure), així com als programadors que volen comptar amb una plataforma oberta on poder experimentar i crear els propis projectes i als usuaris d’Ubuntu o de GNU/Linux en general. Sempre, és clar, que els uns i els altres considerin acceptables les limitacions que l’Ubuntu Phone presenta ara mateix.

En definitiva, crec que l’Ubuntu Phone encara no està preparat per al gran públic. Tanmateix, diria que el nínxol de mercat que acabo de descriure és suficient per mantenir amb vida el projecte i amb esperances de créixer i de ser sostenible econòmicament. De fet, el projecte GNU, en els seus inicis, encara era molt més minoritari: per què no aquest?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en anotacions al marge, contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.