La llei contra la democràcia

La reacció del futur expresident expanyol, Mariano Rajoy, davant del preacord de full de ruta que es va signar fa un parell de dies ha estat la de sempre: als tribunals! Em recorda cada cop més a la Reina de Cors d’Alícia en el país de les meravelles: que li tallin el cap! Com aquella reinota, Mariano voldria fer desaparèixer tots els qui li fem nosa; no ens tallarà el cap, però ens llançarà a sobre tots els tribunals espanyols, Inquisició inclosa si pogués.

Si els magistrats no hi troben on agafar-se per emprendre accions legals contra l’exercici pacífic i civilitzat de la democràcia, no patiu: encara tindrà temps de canviar les regles del joc, ço és, les lleis, per tal d’impedir-nos convertir les eleccions dels 27 de setembre en el referèndum que porta anys evitant. De fet, ja hi porta camí avançat: si bé és difícil que n’impedeixi la convocatòria, amb aquell embolic de la supressió del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la publicació obligada de totes les normes catalanes en el BOE a partir de l’1 de juny de 2015, li resultaria ben fàcil no publicar la convocatòria de les eleccions; i, a falta de publicació, la convocatòria no tindria efecte.

Però, a més, sempre pot anar més lluny i modificar la Ley de partidos declarant il·legals (o declarant terroristes, ja que hi som) tots aquells que, en els idearis o en els programes electorals, proposin eines per assolir i exercir la independència (no, la idea no és meva, ja fa temps que circula). Amb el suport de la parella de fet del PP —el PSOE—, aquest canvi seria cosa de poques setmanes i estaria a punt per evitar que les candidatures sobiranistes incorporessin, en el programa electoral, aquell primer punt a què es referia el preacord del full de ruta (l’equivalència entre votar llista sobiranista i votar independència); com a resultat, caldria buscar-hi una solució a corre-cuita.

Un cop més, l’estat espanyol (i aquella part de la premsa espanyola que va ser comprar comprada amb el Canon AEDE) defensa la idea que la llei està per damunt de la democràcia, i que els anhels democràtics d’un poble, per més que s’expressin pacíficament i civilitzada, no són res si s’oposen a un ordenament jurídic fill d’una dictadura militar que no va ser mai derrotada.

I, a tot això, Europa, com si sentís ploure.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La llei contra la democràcia

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Ja tens raó amb això que «Europa com si sentís ploure», em pregunte fa temps fins on estan disposats a aguantar a Europa els excessos dictatorials espanyols… tant els dóna Espanya que no li paren els peus?

    L’altre dia l’ONU va dir que Espanya havia d’extradir els militars i capitostes reclamats per la justícia argentina o jutjar-los a Espanya, ja que els crims de lesa humanitat no prescriuen. I els governants espanyols com si sentiren ploure.

    Com és possible que s’admeta aquesta gentola en espais suposadament civilitzats i democràtics si han demostrat a bastament no ser-ne gens de civilitzats ni democràtics? O és que aquests espais també són plens d’hipocresia?

    A veure quanta intolerància és capaç de tolerar Europa.

  2. Europa i l’ONU traguen amb Xina i amb Aràbia Inaudita: m’ho espero tot, d’aquests, i res de bo. Fins que no siguin fets consumats i irrevocables, no diran ni mu.

    • SiscoGarcia ha dit:

      Ja ho sé, és evident, però em fa molta ràbia veure com tracten a segons qui. I com bé dius, en els casos de Xina i Aràbia «Inaudita» es fa molt palesa aquest doble vara de mesura :(

      #vergonya

Els comentaris estan tancats.