Account Suspended

Un altre cop, el blog epub.cat ha estat suspès. Epub.cat es dedicava a penjar enllaços a llibres electrònics en català; per a ser més exactes, enllaços magnet, la variant més moderna dels enllaços BitTorrent. En la pràctica, tant els uns com els altres es poden localitzar a través de les innumerables pàgines de cerca d’enllaços BitTorrent (com l’emblemàtica piratebay.se, actualment bloquejada si us connecteu des de l’estat espanyol —bloqueig que us podeu saltar amb el complement Hola! de Firefox, per exemple, que, sense que us calgui ser uns grans hackers, us ajudarà a «fingir» que us connecteu des d’un altre territori).

És a dir, que bloquejar aquest blog només representa una incomoditat a qui vulgui descarregar els llibres que s’hi havien enllaçat prèviament, però de cap manera ho impedeix (a condició de tenir uns coneixements bàsics sobre formes alternatives per trobar aquells mateixos enllaços, cosa ben senzilla).

Tampoc no és fàcil de dilucidar si l’activitat d’Epub.cat és constitutiva de falta o de delicte (al menys, no per als qui no som experts en lleis). D’una banda, la Ley de la Propiedad Intelectual és força recent i, per tant, bastant desconeguda i incompresa (sempre per als no especialistes); d’una altra, ignoro en quin estat es troba el servidor que allotja el blog: si no es trobés a l’estat espanyol, les lleis espanyoles no l’afectarien.

En canvi, la percepció generalitzada entre autors i editors és la de patir un dany, una pèrdua econòmica, cada cop que algú es descarrega una obra per aquesta via. Aquesta percepció, però, no està justificada: afirmar que una descàrrega equival a una venda que es perd no té ni cap ni peus, no hi ha cap prova que, en cas de no poder descarregar gratuïtament un llibre, tothom optaria per comprar-lo (a través de BitTorrent o de la Mula, hom pot descarregar biblioteques de mil o de sis mil llibres: coneixeu algú que compri llibres de mil en mil?).

En canvi, si hi busqueu una mica, trobareu centenars de testimonis que afirmen haver anat a veure una pel·lícula (o haver-la adquirit en DVD) després d’haver-la descarregat i visionat de forma gratuïta, i el mateix s’aplica a la música i als llibres. És a dir, les descàrregues alegals tenen, també, una funció publicitària (publicitat gratuïta i dirigida, a més a més, a un públic especialment receptiu a cada producte —més que «dirigida a», caldria dir «sol·licitada per», cosa que la fa molt més eficient que la publicitat tradicional).

Tanmateix, molts autors i editors continuen veient el llibre electrònic i les descàrregues gratuïtes com un perill en lloc de com una nova via d’arribar als lectors. No fa gaire, per exemple, Quim Monzó es va empipar molt en descobrir alguns dels seus llibres en Epub.cat; va exigir que es retiressin els enllaços a les seves obres i, dit i fet, Epub.cat els va esborrar, tot indicant en les entrades corresponents que els enllaços havien estat eliminats a petició de l’autor. Això sí, les entrades, amb les dades del llibre, una miniatura de la portada i una breu sinopsi, continuaven allí, fent publicitat —gratuïta, suposo— de les obres de Monzó. En el cas de Monzó, que té alguns llibres a la venda en format electrònic, l’empipament és comprensible… fins a cert punt.

Hi ha casos extrems d’autors i editors que es pensen que poden lluitar contra l’avanç de la tecnologia (i que em recorden el monjos benedictins, que, després de segles dedicats a fer perdurar la cultura copiant a mà els llibres, van ser substituïts per la impremta; o als productors d’oli de balena per a la il·luminació, que van veure com l’electricitat i les bombetes els ensorraven el negoci: els uns i els altres van intentar defensar-se’n malparlant de les noves tecnologies o fent pressió per crear lleis que les frenessin). Aquests autors i editors, si no canvien aviat de postura, no perdran lectors, probablement, però sí clients, perquè qui prefereix llegir sobre un lector electrònic, una tauleta o un mòbil, sempre trobarà com fer-s’ho.

També hi ha, curiosament, les editorials del si, però no, les que ofereixen la possibilitat d’adquirir llibres en format electrònic (deixarem el tema del preu de banda), però fan que el procés sigui molt més complicat que la descàrrega il·legal; o, pitjor encara, la limiten a un parell de sistemes operatius (Windows i Mac OSX) i impedeixen als usuaris d’altres sistemes (GNU/Linux, *BSD) aquesta possibilitat (l’exemple és Quaderns Crema, editorial on publica Quim Monzó: per això deia abans que l’empipament de l’autor és comprensible, però només fins a cert punt).

I, per sort, n’hi ha d’altres que, juntament amb el llibre en paper, et regalen la versió digital, de manera que el lector tria lliurement si el llegirà en suport tradicional o en suport electrònic: una iniciativa molt interessant de l’editorial Malpaso, qui, a més a més, ofereix un sistema que sembla molt senzill per fer-te’n arribar la versió electrònica (moltes gràcies a @sergimonborras per posar-me sobre la pista i a @MalpasoEd per indicar-me la pàgina exacta on descriuen l’oferta i el procediment). I és que, sigui sobre tauletes de fang, pedra, pergamí, paper o pantalla electrònica, un lector és un lector i, a més, és el client natural dels editors: està molt bé que els editors tinguin cura de totes les classes de lectors (sobretot perquè sembla que el lector en formats electrònics cada cop serà més nombrós, mentre que el lector en format cartaci anirà disminuint progressivament).

Ara bé, i canviant radicalment de tema, hi ha alguna cosa que no em queda clara d’aquesta enèsima suspensió del blog Epub.cat: no recordo haver vist res de semblant en blogs i webs similars de llibres en castellà, no recordo haver-ne trobat mai cap d’ells bloquejat; en canvi, ja no sé quants cops he trobat tancat el principal blog de llibre electrònic en català. Dieu-me malpensat, però, quina hipòtesi us sembla més versemblant?

  1. Els editors i autors en català són més bel·ligerants (o tenen una mentalitat més arcaica) que els castellans.
  2. No són els editors i autors catalans a fer tancar Epub.cat, sinó alguna mena de contuberni judeomasó i imperialista que tracta d’impedir la difusió de la cultura en català.

Facècies contubernials a banda, no hi veieu una mà negra empaitant, fins i tot en casos com aquest, la cultura catalana? No ho acabo de tenir clar.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a Account Suspended

  1. albert ha dit:

    S’hauria de declarar un boicot a Quim Monzo. Així aprendria a no tractar als lectors de lladres.

    • Home, no seré qui el faci, aquest boicot: dels autors, només espero que escriguin bé i sobre temes que m’interessin; m’és igual, però, si opinen com jo o tot el contrari (em sol interessar més la segona opció) i, com que normalment no he de sopar de amb ells, no em preocupa si són o no són simpàtics.

      • albert ha dit:

        Al foc, és l’única manera d’acabar amb aquesta màfia del copyright.

        • Giorgio Grappa ha dit:

          Ah, això sí, contra la nova Ley de Propiedad Intelectual i contra el Canon AEDE, TIPP, etc., tota la canya del món: són lobbys, no persones.

          • albert ha dit:

            Aquests és un dels grans problemes del copyright que considera a les empreses com a autors, es a dir com a persones.

            • Problema, fal·làcia, absurditat i injustícia: l’objectiu dels drets d’autor (pel que fa a l’explotació comercial de les obres) és incentivar la creació a través de la compensació monetària. Però, en la immensa major part de les casos, es paguen (paguem!) més drets a autors morts que a autors vius: van a escriure alguna novel·la o a composar alguna cançó des de la tomba?
              Mentre aquesta absurditat no desaparegui, les diverses LPI del món seran profundament absurdes i injustes. I ja sabem el que van dir Jefferson i Gandhi sobre les lleis injustes.

            • albert ha dit:

              Suposant que l’obra es trobi en el mercat. Només una visita a qualsevol mercat de segona ma i la immensa majoria d’obres que hi ha no han passat ni de la primera edició. Segueixen sota copyright però no generen cap benefici als seus autors.

            • Efectivament, aquest és un altre inconvenient que també se soluciona amb l’edició electrònica: no entenc no ho assimilen.

              I no dic que la confecció d’un llibre electrònic sigui automàtica, té els seus costos; però, un cop realitzat, els costos d’emmagatzematge i de transport són zero (o ridículs, comparats amb les edicions cartàcies).

            • albert ha dit:

              Perquè el negoci consisteix en mantenir les obres segrestades pel copyright de manera que hi hagi una escassetat artificial. D’aquí venen lleis com la famosa “Mickey Mouse” Extension Copyright Act.

            • D’aquest color jo també en tinc un «trage»: em van publicar un llibre de poemes fa molt de temps. Als dos anys, l’editorial (una de les importants del País Valencià) em va anunciar que procedia a recollir, retirar i destruir l’estoc; em donar l’opció de comprar-ne alguns exemplars a preu de cost, cosa que vaig aprofitar. Fins que no hagin passat 15 anys, continuaran conservant-ne els drets i jo, l’autor, no puc fer-ne una edició digital. Ja hi manca menys, per sort: potser per al proper sant Jordi el podré penjar al blog i distribuir-lo gratuïtament.

            • albert ha dit:

              Si, segons la llei de propietat intelectual t’han d’oferir la possibilitat de comprar els exemplars. Mira et deixo l’article.

              Artículo 67 Derechos de autor en caso de venta en saldo y destrucción de la edición

              1. El editor no podrá, sin consentimiento del autor, vender como saldo la edición antes de dos años de la inicial puesta en circulación de los ejemplares.

              2. Transcurrido dicho plazo, si el editor decide vender como saldo los que le resten, lo notificará fehacientemente al autor, quien podrá optar por adquirirlos ejerciendo tanteo sobre el precio de saldo o, en el caso de remuneración proporcional, percibir el 10 por 100 del facturado por el editor. La opción deberá ejercerla dentro de los treinta días siguientes al recibo de la notificación.

              3. Si, tras el mismo plazo, el editor decide destruir el resto de los ejemplares de una edición deberá asimismo notificarlo al autor, quien podrá exigir que se le entreguen gratuitamente todos o parte de los ejemplares, dentro del plazo de treinta días desde la notificación. El autor no podrá destinar dichos ejemplares a usos comerciales.

              Podries haver demanat que te’ls entreguessin per almenys poder-los donar.
              Per cert això també demostra que la duració efectiva de l’explotació comercial d’una obra és d’uns dos anys.

            • Gràcies per la informació! Llàstima no haver-ho sabut a temps…

            • albert ha dit:

              Si vols digitalitzar el llibre necessitaràs un programa de OCR i un escàner.
              Per fer l’EPUB necessites el programa SIGIL.
              Totes aquestes eines les pots trobar gratuïtament i de manera legal. (no cal fer el pirata)

            • Gràcies! He utilitzat Sigil en alguna ocasió, i també Calibre per generar-ne altres formats. Com que es tracta d’un llibre de poemes, aprofitaré per anar picant-lo a poc a poc i, de pas, hi corregiré algun coseta.

            • albert ha dit:

              jo he fet servir programes de reconeixement de caràcters per passar una imatge escanejada a les paraules que conté.
              http://askubuntu.com/questions/16268/whats-the-best-simplest-ocr-solution

Els comentaris estan tancats.