CitesTV3 i MYHYV

Veient les piulades pel Twitter, em tenia preocupat això de #CitesTV3: em feia pànic pensar que la televisió pública catalana podia haver copiat la fórmula de #MYHYV. Per sort, anit, la @NetaToneta em va aclarir que es tractava d’una sèrie, no pas d’un reality (per cert, no sé per què anomenen reality als programes més falsos de la televisió).

Tractant-se d’una sèrie, ja no hi veig cap mal. La ficció, des del meu punt de vista, ho admet tot: un cop hem situat un relat dins dels marcs de la fantasia, gairebé tot em sembla admissible perquè tot és fals, els patiments i les humiliacions dels protagonistes inclosos. Una altra cosa seria parlar de la qualitat de la sèrie; però, no patiu, no la penso veure.

En canvi, si s’hagués tractat d’allò que el nom em suggeria, un programa on persones reals prostitueixen llurs sentiments i els fan públics a canvi de cinc minuts de glòria o d’un grapat de calés, m’hauria plantejat si aquesta és la Catalunya a què aspiro, si paga la pena lluitar i patir per la independència per acabar sent un país Tele5 com els nostres veïns.

I, molt probablement, hauria abandonat l’independentisme.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.