Votaré llista de País en les locals

Avui és el primer dia de campanya per a les eleccions locals a Catalunya. Hi he estat reflexionant molt des de fa força setmanes, mesos. En resum, les conclusions a què he arribat, de moment, són les següents:

  1. No estic disposat a tragar-me la campanya electoral (Parole, parole, parole…); en lloc d’això, revisaré en les hemeroteques el que han fet els diversos partits des de 11N del 2012 fins als nostres dies: qui sap, potser em fa canviar el vot. Atenció: el que han fet, no pas el que han dit.
  2. Passaré olímpicament del concepte «vot útil»: com sempre, votaré la llista que millor representi els meus desitjos, els meus somnis. Encara que no existeixi.

I, ara per ara, el que vull votar no existeix. De fet, no vull votar en unes eleccions locals en el marc espanyol: vull votar en les primeres locals de la Catalunya independent; o, com a mínim, d’una Catalunya que hagués començat des del Parlament els primers passos cap a la independència. Però, gràcies al tacticisme i al partidisme d’ERC i les CUP, continuem encara en una Catalunya conquistada i colonitzada, i hem endarrerit més de mig any l’inici de les gestions per la independència.

Vam tenir l’oportunitat, al novembre de 2014, d’establir nosaltres el marc, l’escenari més propici. ERC i les CUP es van desmarcar d’aquesta possibilitat, van renunciar a participar en una llista de País, van renunciar a avançar les autonòmiques, van renunciar a convertir-les realment en plebiscitàries. I tot per pur càlcul partidista, els uns, o per un purisme revolucionari, els altres. El resultat és que aquestes eleccions locals se celebren sota el signe d’un Parlament amb majoria sobiranista però amb data de caducitat i terriblement afeblit, dividit, en lloc de fer-ho sota una Parlament amb majoria independentista que ja podria haver iniciat la redacció d’una Constitució catalana, entre altres gestions realment efectives. La diferència, negativa, és responsabilitat només d’ERC i de les CUP.

Així, doncs, a més de no estar gens motivar per votar en unes locals en clau espanyola, tinc ja clar que no votaré ni ERC ni CUP. Però tampoc no votaré CiU: hauria votat molt a gust una llista unitària que inclogués gent de CiU, però no votaré un partit de dretes perquè no sóc de dretes.

Tampoc votaré SI, perquè el senyor López Tena porta, des de 2012, un historial de missatges negatius i desmotivadors respecte al procés: en lloc d’aportar-hi crítica constructiva, en lloc de tractar de corregir i esmenar els defectes que hi veia, s’ha dedicat exclusivament a difondre el desànim. I, és clar, si Reunificació s’hi presenta amb SI, també queden fora de joc.

En aquestes condicions, amb tots els partits sobiranistes i independentistes descartats, només em queda una opció acceptable (acceptable per a mi, i us recordo que el meu vot és meu i me’l follo com vull): el vot (nul) simbòlic.

De moment, i no crec que canviï d’idea, tinc decidit votar la llista de País que ERC i CUP han impedit. És ben fàcil: faré un collage enganxat les capçaleres de les paperetes dels partits que he esmentat i em fabricaré una papereta que els inclogui tots; després, amb retolador ben gruixut i vermell, escriuré a sobre LLISTA DE PAÍS, i això és el que clavaré en l’urna.

Direu que és una acció inútil, perquè el vot serà nul i ni tan sols serà comptat com a vot independentista. Més inútil encara —i, sobretot, absurd— seria votar qualsevol dels partits que m’han decebut o amb el quals no m’identifico.

Direu que és inútil perquè ningú no se n’assabentarà. Us equivoqueu: si heu llegit aquest article, ja us n’heu assabentat. En obrir les urnes, la mesa se n’assabentarà, i els interventors dels diversos partits que hi siguin presents també se n’assabentaran. I si més catalans actuessin com jo, el missatge es faria públic d’una manera o d’una altra.

Direu que és inútil perquè ningú més no ho farà. Bo, si penseu que sóc l’únic que pensa així i que protestarà així, no us n’hauríeu de preocupar. Si tan segurs esteu, votants, seguidors, fans i afiliats d’ERC i CUP d’haver pres la decisió correcta, no us hauria de preocupar que un vot es perdés d’aquesta manera. Ara bé, si intenteu dissuadir-me, serà senyal que no n’esteu tan segurs.

D’altra banda, d’entre totes les possibilitats de vot de càstig, és la més suau. Penseu que encara podria decidir-me pel PPSOE o per Ciudademos o pels Ecoindefinits o per…

Això, per a les locals. Què faré el 27S? Doncs, depèn: si no feu res, els partits independentistes, per convertir-les clarament en unes plebiscitàries; si, continuant amb tacticismes i partidismes, permeteu que tornin a ser unes vulgars autonòmiques; si no heu aprés res del resultat de les eleccions d’ahir al Regne Unit, amb 56 dels 59 escons escocesos per al Partit Nacional Escocès (SNP), m’obligareu a tornar a practicar el collage.

Reflexioneu-hi, si és que realment voleu la independència, cosa que ja em feu dubtar.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Votaré llista de País en les locals

  1. Retroenllaç: Collage per la Llista de País | Paraules sense escrúpols

Els comentaris estan tancats.