Afalagadors hipocorístics electorals

D’entre les primeres barbaritats publicitàries que m’han cridat l’atenció en aquesta campanya electoral vull destacar els noms dels candidats: a qui se li acut emprar, en lloc del nom, un hipocorístic? A qui se li acut aparèixer en les cartells, suposo que encapçalant-ne la llista, com a Pep en lloc de Josep, Pili en lloc de Pilar, Cesc en lloc de Francesc, Eli en lloc d’Elisenda?

Explica Emili Casanova [1] que els hipocorístics:

Són usats en el llenguatge col·loquial […], tant reescrit (literatura costumista de col·loquis i sainets) com oral (entre amics i familiars), i en canvi han estat bandejats del llenguatge i de l’ambient culte, excepte en els casos que amb la seua utilització s’ha volgut marcar la pertinença a València: Voro, Nelo Pellicer (periodista)…

Aquestes observacions encaixen perfectament en la sensació d’informalitat, àdhuc de vulgaritat, que, generalment, atribuïm als hipocorístics. I, com que dubto que el PP català (ups, ja se m’ha escapat!) consideri un avantatge electoral marcar un hipotètic origen valencià als seus candidats a Catalunya (la marca PP de València està molt devaluada últimament, no sé per què), interpreto que l’objectiu de l’ús del nom familiar en la propaganda electoral és, o bé presentar el candidat com a familiar o amic del votant, o bé remarcar-ne la informalitat i la manca de cultura.

Pel que fa a la familiaritat, volen transmetre, potser, una imatge de proximitat al votant? Volen fer-li pensar que són «amiguets» i que, amb una trucada, els asfaltaran el carrer abans que al barri del costat o els retiraran una multa per aparcar malament?

Pel que fa a la manca de cultura, no sé si es tracta d’un avís (honest) de les capacitats dels candidats, o si es tracta d’una campanya adreçada als espectadors de femta televisiva (salva’m, Déu, d’esmentar cap programa concret!), que en són un munt. I tampoc no trobo que la informalitat sigui una característica desitjable en qui s’ha de dedicar a l’administració pública.

El problema és que hipocorístic prové del grec hypokoristikós, «afalagador, acaronador», i això em resulta força sospitós (o sospitosament adient) en campanya electoral. Ja resulta prou trist que les sigles d’un determinat partit coincideixin amb un dels hipocorístics més populars.

A veure si aconsegueixo no veure més publicitat electoral i tenim la campanya en pau.

————————————–

[1] Casanova, Emili. «El hipocorístics en o (tipus Manel>Nelo) en valencià: una interpretació» Butlletí de la Societat d’Onomàstica, 57 (1995), p. 28-36.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.