Un partit emocionant

No, no parlo de política. O potser sí: em refereixo al Barça – Madrid que ens hem estalviat per a la final de la Champions (és la Champions? no en tinc ni idea).

Encara hi ha alguns ingenus (i molts hipòcrites) que diuen que el futbol no s’ha de barrejar amb la política: com si el futbol no hagués estat una manera d’imposar ideologia política durant la dictadura franquista; com si no hi haguessin existit l’equip del règim i l’equip de la resistència. Ara, aquests dos equips han estat a punt de trobar-se en una final de nivell europeu: era un bon moment?

Sincerament, no ho crec: a la rivalitat tradicional, s’hi afegeix, en aquest moment, una rivalitat política de màxima tensió. Per totes dues bandes, ara s’identifica un equip com el representant de l’España Una y Grande (deixem córrer allò de Libre com si fos una llebre) i l’altre, com l’encarnació de la Catalunya independentista. I cal recordar que ens trobem al bell mig de la campanya electoral més tensa des de la mort del dictador (anava a dir de la democràcia, però fa molt de temps que no m’ho empasso, això de democràcia), amb discursos crispats, insults, amenaces i algunes agressions: com hauria acabat el partit? Amb quants ferits?

Potser direu que exagero. Potser direu que, celebrant-se a Berlín, el aldarulls haurien estat tallats de soca-arrel per l’eficient policia alemanya. I potser tindreu raó. Però, com a mínim, la campanya d’insults i d’amenaces no ens l’hauríem estalviat. I, si el Barça s’hi hagués imposat, els disturbis a Canaletes haurien resultat inevitables.

Exagero? És possible. Però, no em fio gens ni mica d’una horda de patriotes futboleros exaltats i manipulats des de les clavegueres de l’estat; menys encara, en un moment que els partits espanyolistes estan traspassant els límits de la dialèctica i estan caient en l’insult i en l’agressió verbal. No ens enganyem: el gobierno i els partits espanyolistes veurien amb simpatia una batalla campal amb morts i ferits per desprestigiar i aturar el procés. Ara, per sort, sabem que no ho tindran. Si volen fer-ne alguna, hauran d’esperar al final de lliga i a la xiuladissa inevitable a l’himne del Reino de España: ja veurem quina s’inventen.

Amb el Barça – Juventus, crec que podem aspirar a tenir una final més tranquil·la i, també, un bon espectacle. Per a qui li agradi el futbol, és clar, que no és el meu cas.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Un partit emocionant

  1. Josep ha dit:

    Hehehe. Grande y liebre…

  2. Sergi ha dit:

    És curiós, jo havia sentit gent que deia el contrari. Que una final de Champions (va, no siguem tan hipsters, segur que sabies que era la Champions) entre Barça i Madrid a Berlín (capital de facto d’Europa) era una ocasió perfecta per omplir el camp d’estel·lades i que tot el món ho veiés. I que veiés això que tu dius: què representa un equip i què representa l’altre.

    D’altra banda, qui ho diria, qui ha començat a fer servir l’insult i la incitació a la violència en aquesta campanya ha estat l’esquerra espanyolista. Han agafat a contrapeu al PP que ha hagut de recórrer a la xenofòbia més rància per no perdre protagonisme.

    • Berlín, plena d’estel·lades,,, bé, això espero que sí que ho veurem! Potser tens raó i se’ns ha escapat, amb aquesta final, l’oportunitat de mostrar al món les diferències entre Catalunya i Espanya, no ho sé.

      Sí, és ben trist el paper que està fent l’esquerra espanyola. I no només els de EUA i els del PSUC-Zombi amb els seus exabruptes, sinó també el PSC-PSOE amb aquell fals federalisme que no es creu ningú, i els d’ICV venuts al populisme personalista de la Colau. Semblen entestats a demostrar que la diferència entre esquerra i dreta es redueix dur texans o corbata. Sigui com sigui, el procés se m’està fent molt llarg!

      • Sergi ha dit:

        Ara estic pensant en Berlín plena d’estel·lades i els comentaris que això propiciaria a la caverna espanyolista.
        “¿Sabéis quién más llenaba Berlín de banderas nacionalistas?”

        • Les bajanades que escolarem en els propers quatre mesos faran història. Les de l’endemà del partit potser les trobarem una mica massa clàssiques: ja va sent difícil dir res d’original sobre el tema de les estelades. A veure si es superen.

Els comentaris estan tancats.