Vot útil

Hi ha moltes maneres de manipular el vot. Una de les més subtils (perquè sovint no és percebuda com a tal manipulació ni tan sols per part de qui l’exerceix) és la d’aconsellar o reclamar el vot útil. Fixeu-vos bé: cap partit es reconeixerà mai com a «vot inútil», sempre es proposarà com a vot útil davant d’altres opcions més o menys similars (o completament oposades: els votutilistes no miren pèl).

Normalment, els discursos sobre el vot útil tracten d’influir els votants de partits amb poques probabilitats de treure cap representant o que aspiren a treure’n molt pocs. En un sistema que distribueix els representants aplicant la regla d’Hondt, les opcions minoritàries son acusades, sempre, de no ser útils, sigui perquè obtindran tan pocs representants que la seva feina efectiva serà escassa, sigui perquè no n’obtindran cap i els vots es perdran.

També se solen acusar d’inútils l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul. Si interpretem «utilitat» com a possibilitat de triar candidats i que aquests surtin elegits, potser seria correcte. Però, quina és la finalitat original del vot? Ja hem oblidat que el vot hauria de servir per expressar els nostres desitjos, opinions i projectes? Si fem aquesta interpretació, el concepte de vot útil canvia totalment: només és útil el vot que reflecteix els nostres somnis, només és útil el vot que ens reflecteix. Independentment de si la llista que votem obté o no cap candidat. Independentment de si votem en blanc perquè no ens convenç cap llista. Independentment de si creem una papereta al nostre gust (nul·la, ja ho sé) perquè no ens resignem a votar en blanc. Independentment de si ens quedem a casa i no votem perquè estem convençuts que el sistema no només és una merda sinó que, a més a més, no es pot canviar —per la raó que, un cop canviat, tendeix a tornar a la corrupció inicial.

Vist així, si votem en consciència allò que creiem o que desitgem, tots els vots són útils. Tret, és clar, d’aquells vots que, pensant en la utilitat, se separen del nostre sentir més profund i no ens representen: en no representar-nos, el vot deixa de ser útil.

Al final, doncs, l’únic vot inútil és el vot útil.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.