La part positiva

Vull començar la setmana recordant els punts positius de la jornada electoral d’ahir:

  1. sembla que puja l’esquerra en general (admetent com a hipòtesi que Podemos sigui realment esquerra, cosa que jo encara no tinc clara: n’espero els fets);
  2. puja l’esquerra catalana (enhorabona a ERC i CUP: sembla que anteposar el partit al procés —rebutjar la llista d’unitat al novembre— us ha anat bé);
  3. puja el vot sobiranista en gairebé 400.000 respecte a fa quatre anys (potser seria hora de reconèixer el mèrit, també, de l’ANC i d’Òmnium);
  4. baixa una mica la xenòfoba PxC;
  5. baixa l’esquerra espanyolista del PSC;
  6. baixa el PP a Catalunya (moltes gràcies, Sánchez Camacho);
  7. baixa el PP a València i sembla que l’esquerra recupera l’alcaldia: felicitats, Joan Ribó (a veure què en feu!);
  8. baixa el PP al País Valencià i sembla que perd la Generalitat;
  9. baixa el PP a les Illes Balears i i també sembla que perd la governabilitat.

Sempre en general, sembla que es confirma la patacada dels populars que va començar a fer-se visible en les andaluses: els resultats al País Valencià i a les Illes, feus tradicions del PP, són decisius i fan trontollar l’hegemonia del partit a Espanya. Cal reconèixer-ne el mèrit a Mariano Rajoy, el Plasma, el fabricant de frases genials. Per cert, no us podeu perdre aquesta marxa fúnebre sobre l’himne del PP que recull eldiario.es: els socarrats ja estan soterrant el Rus.

Tanmateix, és una llàstima que ERC i CUP no acceptessin la llista única i les plebiscitàries, el pla que va plantejar Mas al novembre: ara estaríem negociant la independència amb el pitjor president espanyol de tota la història, cosa que ens hauria facilitat molt les coses.

Però, deixe-m’ho aquí, que avui només volia pensar en positiu.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.