Una manifestació

Disculpeu que insisteixi, però dissabte, 30 de maig, no vam assistir a un partit de futbol, sinó a una manifestació. O, per a ser exactes, vam assistir a un partit precedit d’una manifestació, o a una manifestació amenitzada amb un partit.

Que la xiulada era una manifestació i no cap altra cosa la tenim en les reaccions que va generar:

  • un allau d’insults i amenaces a catalans i bascos en les xarxes socials;
  • una condemna immediata (i que estava preparada abans que es produís la xiulada) per part del Gobierno Español, Ministerio de la Presidencia (que depèn directament de Mariano Rajoy, futur expresident espanyol);
  • la convocatòria de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intelerancia en el deporte amb la finalitat de promoure totes les sancions possibles contra el Barça i l’Athletic (la FEF en seria una víctima col·lateral, què hi farem), cosa insòlita i fins i tot insultant, perquè l’única violència amb mostres clares de racisme, xenofòbia i intolerància associada al partit la va patir un grup d’aficionats del Barça per part d’un escamot feixista;
  • la condemna de la premsa espanyola a la xiulada, als xiuladors i al president Mas, de qui diuen que somreia durant la manifestació (fals: fixeu-vos en les fotografies i veureu que les comissures dels llavis del president van cap avall, no pas cap amunt, ergo no era cap somriure sinó més bé tot el contrari);
  • el ressò en la premsa internacional, que recull els fets i els emmarca dins del conjunt del procés per la independència;
  • el pseudosindicat Manos Limpias ha presentat una denúncia al Fiscalia contra tots els espectadors per ultratges a Espanya (ignoro si només contra els que van assistir al partit en el Camp Nou o si també als que el vam veure des de casa).

Es dóna el cas, a més a més, que una xiulada similar ja va ser denunciada el 2009 (camp del Mestalla, mateixos equips) i que el jutge Santiago Pedraz no la va admetre a tràmit. El jutge va argumentar que aquelles manifestacions estaven emparades per la llibertat d’expressió, no podien considerar-se difamatòries, injurioses o calumnioses i que, a més, no creia que propugnessin l’odi nacional o ni que representessin cap ultratge a la nació. Ara bé, si la Comisión Estatal contra la violencia en el deporte vol portar la contrària al jutge i posar-se en evidència, ho estarà fent només per raons polítiques.

Les reaccions a l’amenaça de sanció han estat ràpides: tant el govern basc com el català han anunciat que donaran suport legal als clubs per fer-hi front. PP i PSOE s’han apressat a manifestar llur suport al rei i als símbols presumptament ultratjats.

Totes aquestes reaccions, de caire polític, mostren clarament que la xiulada va ser un altre acte polític, una manifestació (seguida d’un bon partit de futbol). Una manifestació d’abast internacional gràcies, sobretot, a la chulería habitual del Gobierno de España i que el futur expresident Mariano Rajoy ha convertit en marca de la casa. Marca España.

Per cert, dissabte vinent, 6 de juny, una altra manifestació: el partit de les estelades?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.