Putaramonetisme cum laudem

Ahir a la tarda, el comitè de govern d’UDC ha donat a conèixer el text de la pregunta que plantejarà als seus afiliats el proper 14 de juny, la pregunta havia de servir per aclarir la postura oficial del partit respecte al procés d’independència. Com la major part dels independentistes ens temíem, la redacció és tan enrevessada que, contestis sí o contestis no, sempre està contestant no. Veieu-la aquí:

Voleu que UDC continuï el seu compromís amb el procés des del catalanisme integrador i complint amb els següents criteris:

  • sobirania: sense renunciar ni posar límits a l’aspiració de plena sobirania per a Catalunya.
  • democràcia: Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica, de manera que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.
  • diàleg: gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l’Estat. Un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.
  • seguretat jurídica: garantint en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual Declaració Unilateral d’Independència com l’obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat.
  • Europa: descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea.
  • cohesió: vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.

SI    NO

Analitzem-la una mica:

Voleu que UDC continuï el seu compromís amb el procés…

Quin compromís? S’han dedicat a ser un pal a les rodes des del primer moment; han impulsat una tercera via que no han arribat a concretar mai (i que no ha tingut, com era d’esperar, cap resposta per part de l’estat espanyol); van propiciar la redacció d’una doble pregunta per a la consulta del 9N —doble pregunta que diluïa i feia minvar les possibilitats d’una victòria clara del sí. Votar que sí significaria continuar jugant a la puta i la Ramoneta.

… des del catalanisme integrador…

Integrador amb qui o amb què? No ho diuen: cadascú que interpreti el que vulgui i, a l’hora de la veritat, ja aclariran que es referien a la integració amb Espanya, no pas a integrar les distintes parts de la societat catalana (ja ho veureu, ja).

… i complint amb els següents criteris:

Que són la mar de saborosos:

  • sobirania: sense renunciar ni posar límits a l’aspiració de plena sobirania per a Catalunya.

Volen dir independència? No: si volguessin dir-ho, ho haurien dit, ergo no ho volen dir. La claredat que reclamava una part de la militància, per tant, ha estat rebutjada: no volen ser clars (és la primera cosa que ens queda clara, potser l’única). En lloc de la claredat de la paraula «independència», han optat per un llarg eufemisme que, quan els calgui, els servirà per dir davant dels amos espanyols «»No! Si no nosaltres no vam parlar mai d’independència! Mireu el que vam preguntar als nostres militants!»

  • democràcia:Prenent totes i cadascuna de les decisions de forma netament democràtica,…

A veure: a aquestes alçades, algú es planteja un procés no democràtic? Algú dubta que el procés està sent modèlic pel que fa a la qualitat democràtica? Insinuen que el procés encara podria desviar-se de la via democràtica? Com a insinuació, queda lleig, molt lleig; sobretot, perquè les úniques actuacions que van en contra de la democràcia les està duent a terme l’estat espanyol en negar-nos la possibilitat d’un referèndum, en bloquejar tots els intents de negociació, en tallar-nos totes les vies d’expressió pacífica (àdhuc la xiulada).

… de manera que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania.

Aquí, en canvi, es destapa el misteri: estan exigint que la victòria en les plebiscitàries (si s’arriben a celebrar, que ja estem veient que un dels objectius d’aquesta pregunta és evitar-les) sigui doble, per majoria de parlamentaris i per majoria de vots. El president Mas ja va explicar que, tractant-se d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, no s’hi poden aplicar les regles dels referèndums i, ja que el govern espanyol no ens ha permès de celebrar-lo, ja que ens ha obligat a emprar unes eleccions, s’hi aplicarien les normes electorals: la victòria del vindrà determinada per la majoria de parlamentaris. UDC, clarament, aspira a imposar-hi un altre criteri.

  • diàleg

Com en el punt anterior, els únics que no han volgut dialogar són els representants de l’estat espanyol: el redactat no aporta res cap dels dos punts.

… gestionant el procés des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l’Estat.

És a dir, posen com a condició el diàleg amb aquells que no han volgut dialogar en cap moment: posen una condició impossible de complir.

Un diàleg sense renúncies prèvies…

No hi calen: la condició d’aquest diàleg ja és suficient renúncia perquè es tracta, repeteixo, d’una condició impossible.

… i amb voluntat de persistència,…

És a dir, amb voluntat de no sortir ‘mai d’aquest cercle, de no abandonar una via, la del diàleg, que no porta enlloc. La voluntat de no arribar enlloc.

… com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea.

Ja fa temps que ho sabem: Europa no donarà cap pas fins que el donem nosaltres, no guanyarem cap complicitat explícita fins que nosaltres fem el pas. Quin pas? El que, tot seguit, ens diuen que UDC no acceptarà mai.

  • seguretat jurídica: garantint en tot moment la seguretat jurídica,…

Quina? Ells no ho diuen perquè no volen ser clars; per això mateix, jo la interpreto com a fidelitat i submissió al sistema jurídic espanyol (que ja sabem on ens portarà —o on ens farà romandre).

… excloent tant una eventual Declaració Unilateral d’Independència com l’obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat.

És a dir, excloent un pas imprescindible en qualsevol procés d’independència, el pas clau, l’únic imprescindible. I, ara sí, ja queda clar, claríssim, incontestable, que estan referint-se a la legalitat espanyola, l’única que saben i sabem que tindrem sempre en contra.

  • Europa: descartant qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la Unió Europea.

Una altra gran trampa: romandre o no a Europa no depèn només de la voluntat dels catalans, Europa també haurà de dir-ne alguna cosa (i Expanya farà tot el que pugui per fer-nos-en fora).

A més a més, arribat el cas, jo voldria ser consultat explícitament i separadament sobre aquest punt: volem o no volem els catalans continuar dintre d’una Unió Europea que està per aprovar el TTIP i, per tant, està a punt de posar la pròpia sobirania en mans de les multinacionals americanes?

Però, no: UDC aspira a imposar a tots els catalans la seva visió del que ha de ser Catalunya. On ha quedat aquell sentit democràtic que havia de regir tot el procès? Es veu que, en arribar a aquest punt, ja se’ls havia oblidat.

  • cohesió: vetllant, en tot moment, per la cohesió social i territorial de la nostra nació.

Si no diuen cohesió social és perquè no volen dir-ho.

És sorprenent que surtin, ara, amb la cohesió social. A quin tipus de cohesió es refereixen? Com que no he vist mai els líders d’UDC aturant un desnonament ni defensant les millores salarials dels obrers, no sé quin concepte poden tenir de cohesió social: aquí sí que em caldria una bona explicació!

Pel que fa a la cohesió territorial, suposo que quan parlen de «la nostra nació», parlen de la nació catalana: estan defensant la integritat territorial dels Països Catalans, com fan des de fa anys tant ERC com CUP? Aquesta seria una de les millors notícies de la pregunta. Tanmateix, les referències a la legalitat (espanyola) i al diàleg (amb el Gobierno del Reino de España), em fan pensar que, en realitat, parlen de la cohesió amb Espanya (com he dit abans: ja ho veureu, ja).

 

Darrere d’aquesta redacció tan farragosa només hi ha dues coses clares: el desig de mantenir l’ambigüitat i el de plantejar unes exigències impossibles de complir (perquè depenen del Gobierno de España, no pas dels catalans). Si fos militant d’UDC me’n sentiria estafat i ofès, i actuaria en conseqüència.

De fet, en resum, què estan preguntant als afiliats? Què vol dir-hi i què vol dir-hi No? Pel que em vist en analitzar-la, el vol dir imposar unes condicions que fan impossible avançar, que aturen el procés; i encara tenen la barra de dir-hi continuar el seu compromís amb el procés. Però, què vol dir el No? Alinear-se clarament amb els partits espanyolistes? Si fos així (i crec que és així), el millor que li podia passar al procés seria que guanyés el No i que ens deixessin treballar tranquils.

En aquest moment, m’alegra molt no ser d’UDC i no haver de fer un curs intensiu de filosofia, retòrica i maquiavelisme per esbrinar el significat real de la pregunta. Per sort per a mi, no ho sóc.

Tanmateix, la pregunta m’afecta com a independentista. I la valoro molt positivament perquè, a partir d’aquest moment —i espero que en molt poques setmanes— s’hauran d’aclarir moltes posicions.

D’una banda, el afiliats independentistes o sobiranistes d’UDC haurien de reaccionar, i només tenen —si no volen caure, ells també, en l’ambigüitat— dues opcions:

Ara bé, si opten per acotar el cap i seguir submisos a l’aparell del partit, el redactors de aquest enigma (no es mereix el nom de pregunta) hauran guanyat.

D’una altra, CDC es veu obligada a replantejar la seva relació amb UDC: si no hi trenquen, perdran tota credibilitat respecte al procès i ERC (sobretot) i CUP es veuran obligades a anar deslligant-s’hi.

Potser el MHP Mas es vegi temptat d’endarrerir les eleccions davant de la situació d’inestabilitat què això comportaria; o potser no, ja que la cara «catalana» de la coalició, ara per ara, la posa ell. Si ho fes, estaria posant els interessos de CDC per davant dels dels catalans: ignoro si això li passaria factura.

En canvi, si manté les eleccions per al 27S i hi concorre separadament d’UDC, la debacle d’aquesta última seria històrica, mentre que CDC, que potser també patiria, mantindria la possibilitat de refer-se i recuperar el seu espai polític en poc de temps. De fet, potser captaria alguns dels decebuts d’UDC i alguns «masistes» que no votarien ni CiU ni CDC en condicions normals (de moment, no descarto votar CDC, però ja tinc claríssim que no votaré mai CiU).

Passi el que passi, el procés es veu abocat, a través de l’enigma que planteja UDC, a un test vital: si no el superem, l’operació Duran el podria aturar definitivament.

L’autèntica pregunta, però, és si es tracta de covardia, de càlcul egoista o totes dues coses. Senyor Duran, vostè què hi diu?

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Putaramonetisme cum laudem

  1. Sergi ha dit:

    Bé, ara depèn tot de CDC. Jo, la veritat, no tinc ni idea de quants vots pot aconseguir UDC pel seu compte. Intueixo que els vots que podria perdre CDC sense UDC ja estan descomptats i potser un Mas indubtablement independentista recuperaria molts vots que han marxat a ERC per la indefinició. En el fons, no està Duran sobrerepresentat als mitjans? No se li fa massa cas per la dimensió del sector de població que representa?

    L’altre problema de Mas, la hipoteca pujolista de CiU potser també es mitigaria en part si no es presentés per CiU. Cosa que podia haver fet amb la idea de la llista unitària. O potser encara pot fer, com ha fet ICV amb la marca EnComú.

    • Tot depèn de CDC, sí. Després de la reacció dels afiliats a UDC, que poden dir la seva de moltes formes. Però, en la pràctica, sí, és Mas qui haurà de triar entre enfonsar-se amb una UDC que ha optat per l’espanyolisme o intentar aixecar el cap anant en solitari, intentar recuperar antics votants i mirant de repescar alguns ex-UDC.

      Però, si no és que esclata abans, UDC ha de votar. No ens avorrirem, no!

      Ah! I, sí, potser sense UDC es podria recuperar la idea de la llista unitària. Cada dia, un canvi.

    • He ampliat l’article, Sergi. Continua dient el mateix, només és una mica més llarg; m’ha semblat que t’havia d’avisar, per si vols matisar el teu comentari :-)

Els comentaris estan tancats.