No és l’hora dels retrets

Moltes coses han canviat des de les municipals; com que ja en vaig parlar l’altre dia, passem a les novetats, després que l’ANC passés la pilota de la petició de Mas als afiliats via consulta, i després que l’esquerra critiqués aquesta decisió tant com abans havia criticat l’oferta del president.

Aquests dies, hem vist Jordi Sànchez, president d’ANC, fer unes declaracions que representaven un bon bonegó als partits (incloent-hi una referència directa a no deixar-nos penjats el 28S). I, també, s’ha fet pública una proposta d’ANC als partits perquè facin una passa enrere (Junqueras diu «una passa al costat»: matisos) i renunciïn a presentar-se el 27S, cedint el lloc a una llista proposada per la societat civil. Amb una majoria suficient proporcionada per aquesta llista sense polítics, es formaria un govern d’unitat nacional per declarar la independència i tirar endavant el procés. I, sí, aquest govern estaria format per polítics: no cal ser diputat per formar part del govern.

En un article conjunt que ja vam poder llegir ahir a El Periódico, «Tot just demà», Oriol Junqueras, David Fernández i sis firmes més, semblen preparar un canvi d’estratègia. El text és llarg, carregat d’oratòria de manual, i recorda algunes fases del procés amb claredat (com ara la negativa reiterada del Gobierno del Reino de España a qualsevol referèndum sobre la independència de Catalunya), mentre que amb algunes frases críptiques, que cal llegir amb atenció i saber interpretar, acusa Mas de voler personalitzar el procés. Sense esmentar-lo, és clar: no és el moment de posar dificultats a unes negociacions que tot just sembla que comencen ara.

Després de molts paràgrafs que no aporten gaire, l’article acaba dient que només es poden dur a terme els canvis necessaris amb una majoria democràtica, i que això és el que cal fer ara. Però, en la línia de tot el text anterior, acaben sense especificar el com. Potser –vull pensar-ho– no és el moment de dir-ho; potser és massa d’hora, cal negociar-ho i no és bona idea avançar aspectes que encara no estan acordats. Aquesta seria, crec, la lectura més positiva de l’article.

Però, a més a més, ahir, Junqueras va ser entrevistat a la ràdio. Segons va declarar ahir a Onda Cero, el líder d’ERC seria partidari d’aquesta fórmula, la llista de la societat civil, i faria, per dir-ho amb les seves paraules, una passa al costat: el mateix Junqueras que es va negar, al desembre, a acceptar la llista de país que proposava Mas. Un canvi important, doncs.

Ignoro fins a quin punt les orelles del llop de Podemos i la seva convergència amb l’esquerra espanyola té alguna relació amb aquest canvi. Benvingut sigui, però. I benvingut sigui, fins i tot, amb el matís que reclama Junqueras, l’absència de polítics en la llista: ja em sembla bé, vist que no s’avenen a anar junts en la mateixa llista.

D’altra banda, des del principi, hem vist que la societat civil impulsava el procés; que els partits hi anaven a remolc; que la unitat d’acció de la primera contrastava amb les lluites dels segons per obtenir més vots. No sembla mala estratègia, doncs, emprar la societat civil com a fulcre per a obtenir aquesta unitat d’acció.

Queda molta feina per fer abans que aquesta proposat esdevingui sòlida i real, i són molts els obstacles que hi trobarem. No cal que n’hi afegim més nosaltres mateixos. És per això que dic que no és l’hora dels retrets, ni de recordar a l’esquerra el temps que ens ha fet perdre, a més de l’entusiasme que va generar el 9N i que es va acabar difuminant. No, no hi cal i tampoc no seria just: cada partit (com cada actor dins del procés) té tot el dret del món a fer els propis càlculs i valoracions i, en funció d’aquests, prendre les decisions que cregui més adients.

El que cal, ara, és treballar tots a una. Ja que els partits, per naturalesa, sembla que ho tenen més difícil, deixem que la societat civil, com ve passant des de fa anys, actuï. I, quan arribi l’hora de la política, la societat civil farà una passa enrere i els tornarà a cedir el protagonisme. Sense treure’ls l’ull del damunt, és clar.

Ara, però, no és l’hora dels retrets.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.