Ni CUP ni peus

Des que el president Mas va suplicar (sí, suplicar) a les entitats que representen la societat civil que miressin de proposar una llista unitària i transversal, s’han succeït una sèrie d’ofertes i contraofertes cada cop més estranyes.

La primera va ser la d’ERC, qui va dir que acceptaria una llista sense polítics –contraproposta que molts interpreten com un míssil anti-Mas. Sí, és cert que els polítics (alguns polítics, o, si voleu, alguns partits; d’acord, tots els partits) han tingut comportaments contradictoris al llarg del procés, fins al punt que, en ocasions, han semblat decidits a posar-hi traves per més que continuïn autodefinint-se com a independentistes. Tanmateix, renunciar a les aportacions que, per exemple, Mas, Junqueras i Fernández poden realitzar-hi resulta xocant. Però, bé, si no tenen la maduresa política per anar junts en una llista, potser prescindir-ne sigui l’única solució per anar-hi junts (anar-hi junts sense anar-hi… deixem-ho córrer).

Ahir, però, les CUP s’hi van despenjar amb una exigència que encara no sé encaixar: junts, sí, sense cap polític en la llista, però amb la condició de, tot seguit, dissoldre el Parlament i convocar eleccions constituents.

A veure? Com va això? Pensava que l’objectiu de la llista unitària era aconseguir una majoria aclaparadora al Parlament i utilitzar aquesta majoria per engegar el procés: proclamar la independència, negociar-la amb Espanya i amb la comunitat internacional, posar en marxa les estructures d’estat que, en els darrers dos anys i mig (eh, CDC i ERC?) no s’han construït, redactar una Constitució, convocar un referèndum per aprovar-la i, aleshores, convocar unes eleccions que portarien al primer govern «ordinari» de la Catalunya independent.

Però, no: fins on he llegit, la idea de les CUP és aconseguir aquesta majoria i, tot seguit, desfer-nos-en, renunciar-hi i convocar unes eleccions constituents. Ni una paraula sobre la DUI (insisteixo: fins on he llegit; potser els periodistes han oblidat transcriure aquest «petit» detall?), ni una paraula sobre negociar el nou encaix de Catalunya al món, ni una paraula sobre les estructures d’estat. Podria comprendre, fent un esforç, convocar eleccions constituents abans de redactar la Constitució; però, sense els tres passos previs imprescindibles, això seria fer marxa enrere.

Fer marxa enrere perquè a aquestes eleccions constituents precipitades que exigeixen les CUP s’hi presentaran, també, els partits unionistes (o potser les CUP tenen previst impedir-ho? amb quin procediment democràtic i legal, si es pot saber?). I, la veritat, amb la fatiga i el desencís que la desunió entre els partits independentistes ha generat, no dubto que les eleccions constituents les guanyarien les forces que no volen que ens constituïm en estat independent. El resultat immediat, immediatíssim, serà desfer el camí i tornar enrere; potser el nou govern unionista demanaria la dissolució de l’autonomia catalana per evitar més problemes.

Així, doncs, sembla que les CUP estan disposades a donar suport a una llista unitària amb la condició que aquesta no serveixi per res.

Un cop més, les actuacions les partits presumptament independentistes, sempre posant peròs i punyetes, vénen a donar la raó als incrèduls que m’avisaven, ja fa anys, que aquests partits no volien la independència i que farien tot el que calgués per impedir-la. Per exemple, no posar-se mai d’acord en la manera d’aconseguir-la.

De fet, cada cop estic més convençut que ERC i CUP viuen d’esquenes a l’exigència d’unitat que, per exemple, ha posat de relleu el resultat de la consultat realitzada a ANC. Sense unitat, no obtindrem la força necessària per obtenir la independència. Les exigències d’ERC afebleixen aquesta unitat (en prescindir de tots el polítics); però, les de les CUP, la fan inútil en obligar a renunciar-hi als resultats sense treure’n profit. Traieu-ne les vostres conclusions, que jo ja n’he tret les meves.

Adéu, independència. Hola, España, Una, Grande y Libre.

———————————————————-

Última hora

Aquesta matinada, ANC ha elaborat una proposta sobre la llista transversal. A veure com reaccionen els partits. Dit d’una altra manera: a veure quin partit hi posa més peròs.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.